L’arròs, pels catalans, pot ser somnífer i monolític: una cassola com una roda que t’endrapes després d’una amanida i et deixa grogui fins a les set. I sempre és notícia que un valencià faci arròs aquí: un exemple d'això és el Cruix, del castelloní Miquel Pardo (cuina) i Carlos Rodríguez (de Valladolid, sala i vins). Joventut i testosterona: entre tots, set xicotots límit d’edat 29 anys en un bareto xinès-gallec reconvertit en casa de menjars moderna i popular, amb un menú degustació que no supera els 40 euros.
Pardo explica que després d'anys treballan en Michelins li venia de gust crear un lloc on hi menjarien els amics. Com a bon valencià, el que més els uneix és la paella al centre, la cerveseta, la diversió i la curiositat. Com l’obús de la cançó –sona rock castís sense manies–, esclata en una carta de platets/platassos difícil d’oblidar. I que assenyalen que el Cruix té potencial per escruixir el panorama, fent cuina popular estudiada en alta gastronomia, com ja ho van fer Can Boneta i el Mitja Galta. Pardo no ha volgut que la paella sigui un destí final per se sinó un plat important, i ha disposat un menú de degustació de deu passes que és per treure’s el barret. Com ho és també el de migdia: tres tapes de la carta, postres i arròs per menys de 16 euros. De traca fallera: la croqueta d’ànec de Pequín –cremositat amb l’au rostida i lacada i cremosa, puntuada per kimchi i menta– i una amanida de porros escalivats amb anguila teriyaki, fum i mel (l’aliança fum/picant aquí es fa servir amb màgia, com en un bròquil a la flama i salsa de pollastre tenduri i formatge picant).
Cedeixo la paraula a Pardo per parlar d’arròs: 'Fem mitja ració d’arròs per a cadascú. Treus la paella, jugues amb la cullera, gaudeixes d’un arròs finet i sec, en cada cullerada t’emportes el mogolló de sofregit socarradet, amb tota la potència del caldo. En una cullerada ho notes tot'. Paella pura; no pas en recepta sinó en esperit. Cada setmana canvien de menú de migdia, i us hi podeu trobar una paella d’ibèric i pebrot de Padrón, que us fareu gratant fraternalment, conduint la paella. Postres sí o sí: cal inventar un premi per a genialitats com el Curryoset i el Dia Trist a la Platja, cons de gelats melancòlics que s’escolen d'una de xocolata avall, com si fos la portada de La vida mata. Fitxeu-hi.