Da Greco (TANCAT)

Quan es travessa per primer cop la pesada porta de fusta del Da Greco, el comensal pot sentir-se com el protagonista d'algun film italià. A mesura que ens endinsem en el local podem reviure escenes de pel·lícules de Visconti o Fellini o sentir-nos participant en alguna de les versions d'El Padrí. Unes taules àmplies, ben disposades entre antiguitats i peces de valor, reben el comensal després de ser acollit i encaminat per un personal femení, agradable i eficient. Distribuït en dues plantes, la superior té un toc menys espectacular. Com que havia estat una notaria té aquest ambient senyorial del passeig de Gràcia; des d'un dels seus salons podem gaudir de vistes als Jardinets de Gràcia. On el públic no pot accedir és als soterranis; aquest nivell va pertànyer a un banc i en una de les caixes de cabals s'hi va instal·lar la bodega, amb més de 200 referències de grans vins italians, francesos i espanyols. Amb Da Greco, Toni, Claudia i els seus fills van consolidar la bona fama que ja es va fer el patró quan va obrir, fa més de vint anys, un restaurant a Castelldefels, on va néixer un dels seus plats estrella, el risoto acabat en la forma d'un gegant parmigiano reggiano. Els antipasti són plats ideals per a començar la vetllada. Les postres que presenta el novaiorquès John Greco, fill del Toni, són una autèntica bogeria.