El millor i el pitjor que hem menjat el 2016

L’horror màxim ‘gastro’ entra pels ulls, no per la boca. Per sort. Treure el cap a un Instagram ofegat de safates d’alvocats i bols d’açaí flanquejats per la coberteria de plata de la iaia fa venir basques. Sisplau, si algú es prepara l’esmorzar així a casa, que em faci un mail, que en parlarem. Però esclar, de retruc tenim una generació de mil·lennistes que han interioritzat això com l’arquetipus de la imatge de menjar de la seva generació. Pel 2017 vull més fotos dolentes de menjar bo.

L’obertura 'a gò-go de' llocs de brunch (causa o efecte de l’onada 'gastrocuqui'?) no té fi. Sigui com sigui, és una bombolla. Ep, no ens referim als llocs amb cara i ulls, sinó als que amb un parell de nassos remenen els ous (Benedict). 'Spin off': el pot de melmelada com a got de cervesa.

El 2016 va ser l’any en què tothom va anar boig fent 'detox' amb sucs, kale i xia: superaliments! Idea genial de màrqueting per vendre’ns coses exòtiques (i cares). La realitat és que un humil llegum té les propietats de la quinoa i no hi ha superaliment amb més virtuts que l’all.   

Quin sentit té obrir un restaurant amb plats que repliquen el menjar omnívor? Recordeu les falses costelles del Rizoma? No, pobres, van tancar. En canvi, el 'veggie' que aprofundeix en la tradició i la creativitat té premi: el Rasoterra n’és l’exemple més clar. I no fan sucs.   

El Beer Fest marxa a l’Hospitalet perquè allà els posen més facilitats. Sí, és un fet concret, però la fuga de cervells cap a la 'greater' Barcelona és i serà tendència. La nostra horrible, paralitzant gentrificació centrifuga cap a la perifèria. Acabarem tots al Masnou?