La marquesina ho resumeix tot: donant bé de menjar des del 1978. Al capdamunt del Carmel, aquest bar-restaurant ha passat de pares a fill i manté una salut envejable. Els pares d'en Jordi Rincón van obrir el Rincón Sevillano a base de suor i esforç, i ell ho ha mantingut tot igual (fins i tot l'ambientació de club de fans del Betis, tot i que ell sigui del Barça). Menjar un menú de migdia aquí significa, entre altres coses, recordar que hi ha una cosa que es diu normalitat que apareix quan t'allunyes del centre de Barcelona: un menú del dia casolà, amb racions abundants i un preu molt assequible.
Són cinc primers i set segons on sovinteja el plat de cullera, el forn a foc lent i la planxa amb producte de qualitat (tot i que sempre hi ha un parell de plats més nobles com la cua de bou o el bacallà amb samfaina amb un suplement). Prepareu-vos per retrobar la felicitat infantil d'anar a menjar amb els vostres iaios, a base de platassos com macarrons a la navarresa
–amb sofregit de xistorra–, unes impecables llenties guisades, o unes galtes de porc amb patates fregides que deixen en evidència els restaurants de cuina catalana de capipotes a 23 euros. Les postres també són casolanes (demaneu natilles de la casa). L'ambient és tan transversal com el plaer de menjar-hi: aquí els jubilats tant fa acudits vintage ("Melon Blando, Flan Sinnata") com parlen de l'interiorisme de la Gauche Divine.