A Barcelona es pot menjar fatal per 20 euros per cap, però també, tot i que de vegades sembla impossible, molt bé. És el cas d’aquest restaurant mini, amb només una taula alta per compartir amb tamborets, una petita barra i un espai per a sis persones que surt al carrer. L’Extra Bar ha estat una de les sorpreses més agradables que ens ha donat darrerament Gràcia, un lloc sempre ple, fins i tot amb cues per part d’una clientela enamorada de la seva cuina catalana i asiàtica, i de l’aire informal que s’hi respira.
Informal, perquè l’Extra Bar és sorollós, perquè qui està disposat a sopar en un tamboret és perquè o bé li va la marxa o bé hi ha anat obligat, perquè no fan reserves, la carta està escrita a mà i no hi ha carta de vins, sinó que les propostes estan exposades al local. Rere la cuina, trobem un nom sòlid, el d’Alexis Peñalver, propietari i xef de La Pubilla, que ha volgut emprendre una nova aventura basada en platets creatius amb cabuda per a les cuines d’arreu del món.
Bona prova d’aquest tarannà lúdic són les influències asiàtiques de la nova carta, fruit del recent viatge al Vietnam de la Marieta, cuinera del local i una apassionada de guisar sense banderes: tant et prepara un capipota amb cigrons com un aguachile –una mena de cebiche més picant i aigualit– de gamba, vieira i patates palla sensacional. O uns tacos de calamar amb sobrassada i llima, o un bolet de castanyer amb curri thai fantàstic, plats que demostren que es pot ser original sense ser estrident, que es pot fusionar amb seny i fer una cuina creativa de producte a preus ajustats.
Tenen una truita del dia que cal demanar: la nostra era de tomàquet i patata, sorprenent, finíssima, feta al moment amb patata palla. També les croquetes, que han esdevingut un hit del local. El dia de la nostra visita eren de rostit, rodones, amb un intens gust carni i beixamel moderada (al·leluia), arrebossades amb panko. Tenen també alguns plats fora de carta i dues postres: nosaltres vam triar la cistella de xocolata, que continua la línia d’un local 'cool' i cosmopolita però alhora molt mediterrani malgrat les influències asiàtiques. – Laura Conde