Al número 86 d'Enric Granados té un nou veí que crida "més i millor i més difícil encara" en italià. A l'abril de 2025 va obrir les portes Gloria Osteria, el primer restaurant del grup francès Big Mamma a Barcelona, que des de 2015 ha inaugurat 28 trattories arreu del món. Atenció: dividit en dues plantes, i amb una capacitat per a 250 comensals, ocupa més de 1.000 m² repartits en dos nivells, amb columnes de mirall en forma d'estrella de més de quatre metres, catifes a mida amb estampat moiré, embolcalls de taronges vintage i una làmpada de vidre de Murano de 400 quilos que presideix la barra com si estiguéssim en un remake glam de La Dolce Vita a càrrec de Baz Luhrmann (segur que passarà). Studio Kiki ha barrejat sense por l'excés i la nostàlgia. Tot molt conceptual. Perquè clar, cal concepte per omplir un dels restaurants més grans de Barcelona.
Tant dispendi estètic quedaria coix si la carta i el menjar no fossin igual d'ambiciosos. "Tot es fa a casa, no tenim cap cuina central. Aquesta és una de les senyes d'identitat de Big Mamma: que cada restaurant ho cuina tot a casa", em comenta Tigrane Seydoux, fundador del grup. Això inclou la pasta fresca i la pasta seca, la pasta de les pizzes, els gelats, les postres i el pa, és clar. Què demanar? Es fa difícil, per l'extensió i la succulència de la carta. Des d'una pasta farcida–els casoncelli de llagosta amb beurre blanc i tàrtar de gambes freguen l'obscenitat–, passant pels més coneguts espaguetis carbonara–amb un toc de tòfona i servits en una roda de Pecorino–, cada plat porta el segell de la suculència i el luxe imprès en la seva impecable preparació. Des dels més senzills–els espaguetis a la norma, en el seu origen pasta amb verdures–fins a un apartat de pizzes, cada una amb retruc gurmet. La que més, una pizza de carpaccio de gamba roja amb esquitxos de pistatxo.