El terme gastrobar fa feredat. És sentir-lo i imaginar platets –en solen dir 'platillos', accepció errònia, o 'platerets', que són els de la bateria– de teca sovint bona (o no), a 7,50 € dues croquetes. El Granatt és dels 'gastrobars' que molen: en realitat, estem parlant d’una casa de menjars jove. De fet ningú em va dir que fos un 'gastrobar', però per la fusta nòrdica i la carta clavada en una tauleta d’enquesta em vaig muntar la història. Però no: al cartell hi diu Granatt Bar.
Arrecerat en una cantonada de la Gràcia tranquil·la –just davant de la preciosa Casa del Diable–, el Granatt és propietat de la Sílvia Carné. “La magrana simbolitza l’abundància”, diu –ara n’és temporada, per cert–, i a fe que els plats curulls d’aquí ho són. El cuiner és en Jairo Balcázar, un jove format a l’ESHOB i amb experiència a l’Almanac de Sergio Ruiz (Via Véneto, Enoteca). Han obert fa poc, i han agafat embranzida amb l’assessorament d’en Joan Lleixà, ex-Celler de Can Roca.
Cuina de l’àvia? Balcázar en té una d’equatoriana, l’altra és mexicana. “Jo faig cuina catalana, soc espanyol, vaig venir aquí de petit. Ara, les influències mexicanes i equatoriana hi són, esclar”, explica. Es fan paleses en un dels plats estrella de la carta: el Viatge a Mèxic (8,50 €), un brutal entrant que podria ser plat únic; un bol enorme de guacamole pur, ben fet, amb toc de magrana, que hi afegeix un toc més àcid i dolç. I que s’unta sobre 'tostas mexicanas' i 'cochinita pibil' de porc ibèric, que no ha sigut rostida sota terra amb fulles de plàtan, però sí feta a foc lent durant deu hores. Com a bon practicant de la cuina de la iaia, “la filosofia de la casa és que la gent mengi coses de la seva infància, amb algun toc diferent”, diu el cuiner. Balcázar va treballar de supervisor a una cafeteria nord-americana, de les de cafè escarransit a preus absurds. Aquí és a l’inrevés: en el seu menú de migdia (11,90 €) hi sovintegen plats de guisat en ració XL, com un molt bon estofat de vedella i patata –com el de la iaia, bo i dens, sense sorpreses– o el capipota, que cada cop costa més de trobar en menú de migdia.
Més èxits de carta: un pop a la brasa, ben tendre que es redimeix de la moda per uns filets cruixents 'd’ají' suau, i un boníssim puré Parmentier fumat (12 €), i una 'torrija' que és gola pura. I sí, hi ha concessions al que trobareu als 'gastrobars', però en mida respectable: com un deliciós tataki de tonyina, o un bistec tàrtar. A la nit, en consonància amb l’esperit gracienc, hi fan de tot: maridatges de vi i arròs –el negre a la brasa, amb sepionets, carpaccio de pop i marisc, promet– i presentacions de llibres i recitals de poesia. Potser no canviaran el curs de la història de la cuina, però què coi, aquí s’hi menja molt i bé.