L'eslògan del restaurant és "On el Riu de la Plata s'uneix amb la Mediterrània". Va de cuina de fusió? No. Ens ho aclareix l'amo, en Nicolás Zas (ex Juno House, COME i desaparegut Ginette); "Quan parlem de la gastronomia uruguaiana inevitablement hem de mencionar la italiana i l'espanyola. La nostra cultura culinària té un vincle fortíssim amb el Mediterrani. Al cap i a la fi, és un país de fills d'immigrants". Oriünd de Montevideo, va estudiar cuina a Lanzarote i va fer el salt a Austràlia i Nova Zelanda, on va tenir l'oportunitat de treballar a diversos restaurants amb 'hats' (l'equivalent de les estrelles aquí). Més de la meitat dels plats de la carta es fan a la brasa o alguns dels seus ingredients hi passen durant l'elaboració.
Uns exemples; el còctel sòlid d'espuma d'herba mate, ginebra i llimona; l'empanada d'espàrrecs, formatge Urgèlia i romesco; enciam a la brasa i salsa criolla; la gamba vermella, gazpachuelo, salsa verda i nyàmera; el 'katsu sando' de pedrer, fonoll adobat i ají groc; i la broqueta de llengua de vaca, vinagre de cabernet sauvignon i pebre rosa. Per postres, la seva versió desconstruïda del 'chajá', un pastís tradicional uruguaià de merenga, pa de pessic i préssec. De vins en trobareu una trentena, majoritàriament catalans, però també argentins i uruguaians. L'espai encaixa perfectament amb la filosofia del restaurant; més aviat petit, amb poques taules i una barra alta i llarga per sis comensals prop de la cuina oberta. Tot emana intimitat i familiaritat.