No fan rèpliques facsímil de plats tradicionals ni invents: “Intentem mantenir-nos fidels a l’essència del plat amb el nostre toc, però fent un pont entre els dos continents”. El que la Pangea va desunir, que ho apedaci la bona cuina, vaja. Dominen la reproducció i creació: en un menú de migdia (12 €) t’hi trobes una amanida birmana –albergínia rostida freda amb cítrics i herbe– i 'malay redang', guisat malaisi fet 'street bocata' amb un 'roti paratha', un pa tou de Singapur molt semblant a l’indi 'nan' (i també farcit d’ou o formatge). Tot deliciós, coherent (que, si parlem de cuina, són sinònims) i fet des de zero. En carta (curta i esmolada: cinc carns, tres veggies, tres mariners i per picar) anuncien el nom del plat, els elements principals i el país que mana.
Galta: l’adobo filipí –marinada de sal, soja, vinagre, all, llorer– amb un bun d’arròs i moniato. I una sopa 'pho' on es cola la cua de bou i la ceba sofregida (als catalans ens han agafat per la part del tall, ja ho veieu). Purista escèptic: mira la fusió més fiable, la dels ingredients en olles fragants i fumejants. Per sucar-hi pa (xinès).
