“La Catalunya interior és pobra: la seva cuina era la de l’aprofitament, havies de convertir el blat de moro en escudella, i cuinar bolets i tòfona, però també cargols, granotes i esquirols. Tot el que corria per la muntanya, a la cassola. Per això ha evolucionat en una cuina molt més barroca que la basca”, reflexiona l’Oriol Rovira, cuiner d’Els Casals, al Berguedà. No descobrirem ara aquesta Michelin atípica, darrera baula d’una explotació agrària familiar quasi autosuficient, instal·lada en l’exceŀlència. Però sí que val la pena recomanar-lo com a gran porta d’entrada a l’alta cuina tel·lúrica de la Catalunya central. Van obrir el 2000, anys abans que slow food i km 0 fossin peatges obligatoris del menjar modern. “L’alta cuina és com l’alta costura: pendular. La fal·lera del km 0 en cinc anys haurà passat, com va passar amb allò del tecnoemocional. Però haurà quedat un pòsit, i Els Casals seguirà essent una manera d’interpretar el paisatge i el territori”, diu Rovira.
Aquesta manera d’entendre el territori la podeu trobar al fenomenal Hostal Sant Maurici (la Quar. T. 666 88 71 79), casa mare i humil d’Els Casals, on cada dia, també caps de setmana, aquesta fonda centenària ofereix un menú a 18,80 € (vi, pa, aigua i postres) “amb el mateix porc, tomàquets, botifarra o oli d’oliva d’Els Casals”. Obligatori.
Un hostal amb fil
No és una concepció gens diferent de la de Les Fonts del Cardener, el restaurant d’un petit hotel, al nord del Solsonès. En Josep Canals, segona generació d’un negoci que ja va per la tercera, explica que “fa 45 anys això era un hostal on es feia alguna cosa de menjar per a qui passava”. Amb els anys, el restaurant cada cop és més sol·licitat; no és estrany. La seva fórmula combina un servei elegant però proper (fil, cristall, rusticitat senyorial, espai!) amb un menú (20 € el cap de setmana) que inclou vuit primers i vuit segons de temporada, on podem trobar uns peus de porc a la brasa (de dimensions mítiques), sopa de fredolics o uns canelons que et fan pensar què coi ens donen a ciutat amb aquest nom.
La Berga secreta
El Mikado potser no és el restaurant amb més fama de Berga city, però sí una adreça sòlida, zona lliure d’incursions pixapíniques, que opten per llocs més coneguts (i més cars). Bon moment per parlar-ne: en Pere i la Marta el van obrir ara fa deu anys; ell estava tip de tenir un enorme restaurant de carretera, i l’antídot va ser obrir un bar restaurant bufó a ciutat, de carta selecta i menú impecable, amb quatre primers i quatre segons (a 16 euros els caps de setmana!, tot inclòs). Poques coses i ben fetes: “Es tracta de comprar bo i cuinar bé”, diu en Pere. No és una fonda rústica, sinó un deliciós restaurant de butxaca, de disseny minimalista i plats ben plens.
Magnífic hotel rural envoltat d'horts i d'animals, ideal per a reposar-hi uns dies i molt adequat si hi aneu amb canalla. Té deu habitacions, totes exteriors, i tres amb sala d'estar. De la mateixa finca en surten els aliments que després se serveixen al restaurant, amb una cuina de primera qualitat i molt marcada per l'estacionalitat del producte, i que li ha valgut grans reconeixements en els darrers anys. També hi podreu comprar els embotits d'elaboració pròpia.
Aquest hotel, que va començar com a fonda fa dues generacions, disposa d'un restaurant que va evolucionar d'hostal on els traginers menjaven qualsevol cosa fins a el què és ara: un menjador d'aires rústics però senyorials, amb estovalles de fil i copes de cristall, i on regna un menú llarguíssim (vuit primers i vuit segons) amb una relació qualitat-preu excel·lent. També en caps de setmana: plats muntanyencs i de temporada, com uns peus de porc a la brasa de dimensions mítiques.
Aquest minimalista bar-restaurant no té res a veure amb els salons rústics que tant agraden als grimpadors de montanya dominicals (altrament dits pixapins): hi trobareu un menú de migdia, també en caps de setmana, impecable: plats abundants amb bon producte de la terra, i presentacions molt treballades. A la carta, plats selectes com el carpaccio de gambes, que han creat afició i fidelitat. No hi trobareu pixapins, tots són clientela del poble.
Discover Time Out original video
