A Gràcia funciona des de fa molts anys el primer restaurant nepalès que hi va haver a la ciutat. Després, amb el fort corrent immigratori, en van arribar d’altres, tot i que l’Himali continua perdurant en el record dels paladars que gaudeixen assaborint les diferents cultures. Senzill, com ho és la seva cuina, l’Himali impacta d’entrada per les aromes que inunden la sala diàfana, sòbria, on els plats són els principals protagonistes.
La gastronomia nepalesa té una forta influència de la cuina índia, tot i que ha hagut de posar-hi més imaginació, prescindint gairebé completament dels productes marins perquè el Nepal no té sortida al mar. En canvi, la seva horta i les estupendes salses elaborades amb un riquíssim panorama d’espècies donen un caràcter més intens al menjar.
Els eterns cercadors de gustos diferents troben aquí una font gairebé inesgotable de sabors i matisos. En el cas d’aquest lloc ja emblemàtic, els plats són exquisits. Per exemple, els momo, semblant a les gyoza japoneses o els wonton xinesos, tenen a l’Himali un farcit molt particular on s’aprecia una carn ben treballada, molt picada i enriquida amb un bon nombre d’ingredients, on es perceben la cúrcuma, la canyella o el coriandre.
El dia de la nostra visita, que va ser un desafiament al fred i la pluja, la sopa de pollastre va ser com una salvació. Amb el tofu com a element unificador i que a la vegada hi dóna una consistència cremosa sense ser greixosa, aquesta sopa –que sembla tenir ou i no en porta– és delicada, i un entrant ideal, sobretot els dies de fred. El pa anisat, fi, crocant, que serveixen els nepalesos, és com una galeta que pot acabar esmicolada en aquesta sopa deliciosa.
La carta ofereix un gran nombre d’arrossos de diferents combinacions, plats amb pollastre i curri especials i uns quants que es basen en el xai, una de les especialitats nepaleses. Santa, l’encarregat, va recomanar molt vivament un xai preparat amb un guisat amb forta presència d’espinacs. La verdura embolica el xai amb la seva consistència de puré líquid i hi dóna un toc superb, pur animal, que combina molt bé amb la suavitat dels espinacs. De postres no podem deixar escapar l’arròs amb llet, per ventura un dels millors que es poden assaborir a Barcelona.