"Obrir-se a la gent del barri". Aquest propòsit –i el d'oferir un "model de turisme sostenible, tenen 20 habitacions– Aquestes paraules –de manual de direcció d’hotel de la Barcelona post-Fòrum– a l'Hotel Brummell –en zona poc colonitzada de Poble-sec– no semblen impostades. Començant per un restaurant, el Brummell Kitchen, que més que obrir-se al passavolant el vol aspirar: tota la planta baixa (menjador, terrassa interior, bar de copes) crida al no-resident i s’hi fa de tot, des de cooperatives eco fins a art modern. I sobretot: els nois del restaurant Palo Cortao –els 'cordovesocatalans' Fede Salmón i Bernardo Montenegro–, alts responsables de la 'molletització' (de mollete) barcelonina, porten la cuina. “Som com un poble”, riu el Fede, “estem esperant que vingui la gent per moure el negoci, i quan venen dos dies després ens queixem”. Home, no tots els negocis dedicats al turisme són tan inclusius i amables com el Brummell. Bernardo explica que “tot és petit, arreglat i insonoritzat”. I afegeix: “Sense perdre l’essència andalusa i catalana, volem rebre un públic ampli”. Fan equilibris entre la cuina de casa seva i el que s’espera un turista. Val la pena passar-hi a qualsevol hora: de dia, hi ha un menú (12,5 euros, sopa, crema o amanida, plat del dia, beguda i postres) excel·lent, amanides i entrepans. De nit, tapes marca de la casa, però sobretot, segons el que està de moda (pop, 'tiradito'), el Fede fa les seves. Un exemple: un pop (ben tendre) però que evita el forat groc
Un turista plantat és un pagès? Pot tornar a pagès aquell que ha estat un turista? Amb aquestes paraules profètiques el 2004 l’artista Perejaume celebrava la Mercè. Aquesta mateixa pregunta es fan a l’Hotel Brummell, a la part més recòndita –i poc turistitzada– del Poble-sec.