Existeixen dos Indochine. I com que a la vida s’ha d’elegir, en hem anat al petit, situat al carrer d’Aribau. El restaurant, asiàtic en la decoració, no estrident i exòtic en les olors, és com un tres en u gastronòmic. A la carta s’hi poden trobar plats de la cuina tailandesa, vietnamita i cambodjana.
No he viatjat mai a l’Orient i la cuina de l’Indochine em permet saldar un deute existencial. Ja sé que estar amb el cul a la cadira no és el mateix que volar, però el paladar fa miracles. A diferència d’una altra cuina asiàtica que sol presentar els plats com si fossis en un ranxo, em refereixo a la xinesa, a l’Indochine la presentació està a l’altura de la subtilesa d’unes receptes sovint tan picants com un discurs d’aquella antiga estrella televisiva coneguda com 'la Veneno'.
A l’Indochine es pot optar per un menú que té com a preu de sortida 26 euros, però de vegades és més divertit demanar la carta i marcar amb el dit les petites incògnites. El cambrer, però , ha d’ajudar a desemboirar les nostres indecisions. Per començar, demanem una amanida amb papaia thai, recepta amb una textura cruixent i molt fresca, una magnífica varietat de rotllets i uns llagostins amb curri verd. De segon, un pollastre cambodjà amb curri, amb aquella lleugera aroma del pebre de Kampot. De beure ens serveixen una cervesa Shinga, la més popular i antiga de Tailàndia, encara que prometo que abans de morir, algun dia tastaré la Phuket Beer and Siam, la més alemanya de les cerveses orientals.
L’Indochine és un bon local per als amants de la cuina feta a la península asiàtica. Ara, el meu objectiu és anar a l’Indochine Ly Leap del carrer de Muntaner (a la foto). A falta d’un bitllet d’avió per volar cap a l’Orient, el millor és comprar- se’n un d’autobús i visitar l’altre Indochine. M’han dit que hi ha tanta vegetació que et sents com el sergent Elias a 'Platoon'.