En homenatge a aquest lloc tan diferent dels de la seva mena, tan contrari a molts dels que s'atreveixen a dir-se restaurant asiàtic, aquesta serà una crònica que invertirà la piràmide (què, quan, on...?) i començarà pel final.
Les postres, si bé són senzilles i sense aparatositat, són molt bones i casolanes. La carta de vins demostra un gran interès per satisfer el client que vol menjar i beure bé, sense especulacions amb vins barats per triplicar el preu, com succeeix normalment. Fins i tot hi ha excessos en el preu del vi en restaurants que només s'esmenten per aquesta beguda, ja que, si fos pels plats, no justificarien més d'una línia.
El tàrtar de tonyina tallat i preparat magníficament, rodejat –com en els mercats vietnamites de matèria liquida, com una salsa de mostassa, amb sabors de brots d'userda i sal fumada negra, va ser el punt final. Amb el seu llit d'alvocat formava una mescla saborosa de cultures. Un salmó suke, escaldat en oli i acompanyat de fina salsa de iogurt, anet i gingebre va ser la gran sorpresa per qualitat i bon gust.
D'aquell delta del Mekong, tan castigat per la natura i per l'home amb guerres, podria dir-se que provenen els nem vietnamites. Els d'aquest petit suburbi asiàtic de Gràcia –rigorosament preparats amb paper d'arròs, llagostins o cranc, pastanaga, cebetes, brots de soja, coriandre, enciam i menta–, ben freds, amb salsa agredolça, esclaten a la boca en mil sabors i textures. Els millors de la city.
Anem arribant als primers. Una sopa de miso, però no qualsevol, sinó amb algues ben seleccionades i un tofu que amb la seva delicadesa exaltava un producte de gran qualitat. I unes gyoza que també marquen la diferència amb qualssevol que hàgiu tastat.
En Jordi Brau, cuiner, hoteler, fill de català i italiana i viatger, va viure set anys al Sud-est asiàtic, on una tibetana refugiada al Nepal li va permetre compartir fogons en una paradeta d'un mercat. La curiositat, el fet de saber viure i el bon gust van fer la resta. Al setmesó restaurant Momos, el comensal s'hi sent homenatjat des que hi entra. “Neix de la meva passió per l'Àsia, on, treballant sempre al sector de la restauració, he combinat la feina amb la meva altra passió, viatjar”, confessa l'amo d'aquest projecte jove.
Obre només de nit i té un racó on es pot menjar a terra com els asiàtics. És de preu accessible. Un darrer consell: visiteu-lo entre setmana, perquè els divendres i dissabtes és un eixam... De ple.