Em recomanen La Cuina d’en Garriga, restaurant situat al rovell de l’ou barceloní, i hi arribo un dissabte a la tarda. M’han dit que el local és agradable, resultat de la passió culinària de l’Helena, gironina, i de l’Olivier, un francès dels Alps, un maridatge perfecte.
I què és La Cuina d’en Garriga? Doncs el restaurant és allò que hauria de sovintejar més a Barcelona. Un lloc sense estridències on el comensal gaudirà de plats sense trampes i on la base és un producte excel·lent i a un preu apte per a la classe mitjana.
He escoltat a la ràdio que un grup de visionaris vol que adoptem els horaris suecs. I com que sóc obedient, començo a menjar a les vuit de la tarda. Espero que aquests prohoms de la quotidianitat també lluitin perquè els nostres fills tinguin l’escola, el transport i la sanitat gratuïts. Si hem de ser suecs, espero que ho siguem del tot.
De la carta, escullo una mortadel·la amb tòfona com a entrant; de primer plat, un tàrtar de remolatxa, i de segon, uns ous estrellats amb botifarra de perol, la millor botifarra de les que es fan i es desfan en aquesta terra.
La mortadel·la és bona, encara que hi falta una mica d’untuositat. És massa magra. El tàrtar és excel·lent. Això sí, t’ha d’agradar la remolatxa, evidentment. Si la base és l’hortalissa, el plat s’arrodoneix amb tàperes, ceba, maionesa i cogombre. És un pèl picant, subtilesa que, fent cas del refrany que diu que “el menjar picant vol vi abundant”, l’acompanyo d’una copa del magnífic Clos de Dominic, un vi de Porrera de 16 graus que entra com l’aigua.
De segon, els ous estrellats depenen de la qualitat de la botifarra de perol, i aquesta és empordanesa de veritat.
De postres em serveixen un pastís de llimona. Estic massa tip, i això que m’han convidat.