Després de l'èxit sideral del 'reboot' de Mantequerías Pirenaicas com a taverna gastronòmica de 'l'upper', i convertida en punt de pelegrinatge mundial gràcies a les truites, en Miguel Puchol el juny del 2024 va reobrir un restaurant de cuina catalana secció neofonda (sense menú, tot a la carta). On hi hagué la Taverna la Llesca, clàssic de la carn a la brasa, la Fonda de Pirenaicas es constitueix com a punt de sucar pa de primera magnitud, amb una oferta molt similar a la de la casa mare però decantada més cap al platillo català i a la cuina popular.
Aquí la cosa va de tapes molt curoses –que bona la croqueta d'ànec Pequín i la russa!–, guisats i platillo català fets amb una enorme solvència i tocs gurmets. Al capdavant de la cuina hi ha l'Alberto Soriano, que durant 9 anys fou el responsable de la de Mantequerías. I la veritat és que és ben reconeixible el seu esperit hedonista, ben present en plats que tenen petits girs de guió respecte als de la cuina de la iaia, que el que fa és augmentar la seva suculència.
Vegeu uns fideus a la cassola, equipats amb un guisat de llangardaix ibèric magnífic, o uns macarrons gratinats que també porten pecorino entre la pasta fina. I ens traiem el barret davant un arròs cremós amb parmesà i carabassa, que cruix amb el contrast del guanciale, careta de porc torradeta. Les racions són grans, ideals per compartir, la qualitat-preu òptima, i han tingut l'encert de mantenir els aires de fonda gracienca de tota la vida.