L’exuberància i la varietat en la cuina dels restaurants d’hotel barcelonins és un fet. Un altre és que per créixer els hotels han de tibar per força de la veta del públic local: l’afluència de turistes pot ser un filó de platí en temporada, però també porta a situacions com el luxe asiàtic o la degradació. Un molt bon exemple d’hotel obert al públic local és Casa Gràcia –quan el passeig es converteix en Gràcia, un pas per damunt de la Diagonal–, allò que ara en diuen un hotel boutique: maco fins a no poder més, lluminós i ple de racons que busquen el confort més que la sumptuositat, i amb una agenda farcida de vermuts amb DJ, classes de ioga, tastos de vins i actuacions musicals. I apte per a moltes butxaques.
La cuina del restaurant La Paisana (enganxat a l’hotel però separat) segueix aquesta tendència inclusiva amb l’aborigen (rodejat de catalans, hi vaig veure dos hostes estrangers fullejar la carta i sortir a buscar a la Rambla la paella promesa). “Volem ser el restaurant que Gràcia encara no té –explica el xef Pablo Felgueroso–, perquè a la gent de Barcelona li costa travessar la Diagonal. I al turista li diem que, a més de llançar-se a recórrer el passeig de Gràcia, visiti el barri”. Prossegueix explicant que no tenen pretensió de ser ni més ni menys del que són, “un restaurant de tapes que treballa amb producte fresc i procura tenir sempre opcions sanes”.
Els propietaris de l’empresa són vegans, i una carta que podria naufragar en l’avorriment –tapes saludables per compartir– té una marxa cítrica i divertida gràcies a la bona mà de Felgueroso, que té idees àcides i refrescants: un exemple és una tonyina poc feta amb crema de moniato i vinagreta de soja i gingebre, pur greix del bo alleugerit amb bastonets de poma àcida (foto). O una arengada amb aranja i pinyons que equilibra la tibantor entre el fumat i l’àcid amb crema d’alvocat.
Aquesta és la part creativa i saludable, més que reeixida. Però si això no us fa el pes, han tingut els nassos de col·locar, en l’apartat de 'brunch', plats de bacallà amb samfaina, botifarra amb seques o un irreprotxable capipota servit en cocotte, i a la carta estofat de llenties i galtes de vedella conviuen amb els inevitables smoothies i les burgers. El menú diari, a bon preu, et tempta en una zona poc practicable per a qui vol menjar amb sentit comú o quotidianitat.