Aquest local és tancat El carrer de Banyoles és la Gràcia profunda, la Gràcia de l’est, recòndita, fora rutes. Només hi ha un recer: al bell mig, a banda de muntanya, hi ha una llumeta càlida que crida “entreu, entreu”. És el bar La Sínia, el primer local que regenta en Lucas Quejido, cambrer bregat en mil batalles.
En Lucas va començar rere una barra l’any 1997 a l’Aurora –bon bateig!–, després, al Dot de Nou de Sant Francesc va agafar el ritme, al Salón va aprendre els rudiments de la cuina i a l’Opaqo ja va començar a poder servir copes i obrir ampolles amb els ulls tancats. Al Mingus va aprendre a tirar la canya, al Ginger, en Juanjo el Guapo li va ensenyar els còctels d’aperitiu i el senyor Eduard –del recentment desaparegut Gin Fizz– li va fer dues classes magistrals sobre l’art de la cocteleria que sempre li agrairà. Amb La Sínia en Lucas ha volgut regentar, per primer cop, el seu local.
Hi ha posat tot l’amor que sent per les begudes i la nocturnitat i tota la mili de tants anys rere les barres. La Sínia és un niu de fusta a mig encendre, un lloc on fer conxorxa en bona companyia i degustar, per exemple, un amaretto sour (quatre dits d’ambre i cirereta on la llimona i l’ametlla casen a la perfecció), un Ramazzotti (vermut de primera) o una ensalada russa melosíssima.
La cervesa mereix una menció a part: Mahou de barril amb aquella escuma cremosa que crea addicció, sobretot si te la serveixen tan bé com ho fa en Lucas, a dos temps. La clientela és de la faràndula (en Lucas és cantant: a lucasquejido.bandcamp.com el podeu sentir) i del barri. Als altaveus, la millor música negra. Entre una cosa i l’altra, La Sínia té tots els números per convertir-se en el nou temple del mam de la Gràcia llevantina.