Al barri de la Sagrada Família hi ha el passatge de Font, que és com un petit Mèxic instal·lat a Barcelona. En aquest carrer d’aromes de coriandre, hi ha La Taquería, un restaurant especialitzat en tacos que és tan autènticament mexicà com Chavela Vargas cantant “en estas noches de frío, de duro cierzo invernal, llegan hasta el cuarto mío, las quejas del arrabal”.
Pintada de colors vermell, verd i blau, La Taquería té una web que diu: “para comer chingón”. La majoria dels clients són mexicans. I si no fos perquè tinc massa present les sagrades torres il·luminades pels turistes nocturns, diria que estic en un dels barris populars de D.F., potser a Coyoacán, molt a prop de la casa de Trotsky.
La carta es divideix en entrants, 'cazuelas', sopes, 'quesos fundidos', 'tacos', 'alambres', 'quecas', 'gringas' i postres, i abans de decidir, demanem el beure. Vaig acompanyat d’una persona que en sap i demana una 'michelada', que és una beguda tradicional mescla de cervesa, suc de llimona, sal i una salsa que pot ser Worcestershire. Jo demano una Negra Modelo. Calmada la set, per menjar demanem uns pastor, els tradicionals tacos amb la carn marinada amb suc de taronja, pinya, vinagre, tomàquet i espècies; un alambre arrachera, mescla de carns amb una base de ceba, pebrot i cansalada servits amb tortillas de blat de moro; i unes quecas de flor de carabassa, unes 'quesadillas' cruixents amb les flors carnoses perfectament maridades amb el formatge.
A La Taquería, les quantitats són exemplars i a l’estómac només hi queda lloc per a les postres. Un flam de formatge per a la persona experta, i un gelat de coco per a mi.
Anar a La Taquería és tota una experiència, però aviso: la mida del local és inversament proporcional a la qualitat i a l’èxit d’una cuina senzillament mexicana, i cal reservar-hi taula per poder gaudir d’unes hores del color intens del coriandre.