Si bé va ser fundat en aquella època màgica, a mitjan anys 70, amb el pas dels anys La Venta s’ha guanyat el mèrit de ser un lloc emblemàtic de la Barcelona de sempre, que podria ser l’enveja d’altres ciutats que manquen de llocs com aquest, llevat potser de la Casina Valadier de la Villa Borghese de Roma o el Pré-Catelán del Bois de Boulogne a París, per posar dos exemples. La seva presència ha esdevingut icònica i imponent: al capdamunt de l'Avinguda Tibidabo, entre torres burgeses, l'any 1903 hi va obrir un restaurant anomenat Viñas que servia de parada i fonda per als carruatges que pujaven fins al cim de la ciutat i que amb el temps es va consolidar com a emplaçament de banquets de bodes i comunions.
A mitjan anys setanta va reobrir amb el nom de La Venta, i sota la propietat de l'empresari Paco Bosch i el dissenyador Fernando Amat, La Venta va esdevenir refugi i punt de trobada de la 'gauche divine'. I una nova etapa va començar el 2012, quan en Lluís Vinyes pare i l'historiador especialitat en gastronomia Josep Viella se'n van fer càrrec.
Per què tanta de resum? Doncs perquè val la pena remarcar que aquest emplaçament és més que un restaurant, més aviat un lloc històric que amb el pas dels anys ha mantingut la seva rellevància sense vendre's a noves tendències. El 2020 en Lluís Vinyes fill, cuiner jove amb estudis i viatjat, en va agafar la direcció. El fill ha mantingut el toc afrancesat del pare, però en aquest cas ha potenciat la tradició catalana, afegint a la carta plats d'arrel popular, però executats amb esperit d'alta cuina, com per exemple Llonganissa de Lleida a la brasa amb samfaina, que conviu amb una pularda en escabetx suau o un arròs melós de gambes.