Té poc de francès però molt d’aquesta deliciosa cuina. La Rosa, la patrona cuinera, té la mà trencada en la cuina veïna, però al llarg dels anys ha anat imposant plats de la seva creació que tenen molts seguidors. Es pot dir que aquest és un gran homenatge a la cuina francesa fet per una catalana que, amb la seva família (el seu marit Joan i el seu fill Sergi a la sala), ha creat un punt de referència a la zona. Els migdies és gairebé impossible aconseguir-hi taula. Per això és recomanable la nit, quan s’obre un exquisit panorama.
Al migdia hi ha diversos menús. El diari, de 12,95 euros, amb sis o set primers, i el mateix pel que fa als segons, amb vuit postres per triar, incloent-hi pa, vi o sangria i postres. Hi ha un menú especial amb bistec tàrtar o magret a la graella per 17,10 euros. I el menú clàssic amb suflé de formatge, bistec tàrtar i copa de vi Rioja, per 21 euros. El dia de la nostra visita, a la nit, vam optar per dos menús clàssics, els més recomanables i ajustats de tots. Als entrants oferien suflé, tallarines fresques amb bacallà i allioli i sopa de ceba gratinada. Pel que fa als segons, podies triar entre el bistec tàrtar, el magret d’ànec a la brasa amb sal grossa o una hamburguesa casolana amb pebre. De postres no hi faltava el pastís Tatin, una de les especialitats.
En Sergi té una molt bona selecció de vins que no pugen la nota. Però és el suflé de formatge el rei de la casa. Un plat difícil però molt saborós i que està en vies d’extinció, per la qual cosa és un repte i alhora una invitació a assaborir un gran invent de la cuina francesa que els molt joves desconeixeran i els grans gairebé han oblidat.
La Rosa, una cuinera aficionada que amb els anys ha demostrat estar per davant de molts professionals, es llueix cada migdia amb una varietat exquisida al menú. Els cigrons guisats amb mongeta tendra de la nostra primera visita i l’estofat de vedella amb patates freguen allò sublim.
Si haguéssim de sintetitzar, el títol de la crònica seria “quan el bistec tàrtar ve marxant”. Cal tastar-lo en alguna de les seves diverses opcions: el delicat, tradicional: el provençal, de ceba, anxoves, brandi i ou; el pampero, amb ceba, bacó, cacauets i ou, salsa. Per què no el tropical? De ceba, maionesa i pinya, amb salsa; l’oriental (ceba, coco, pinyons, ou i curri), o l’hongarès (ceba, cogombre, paprika i iogurt). Espectacular el que porta salsa calenta de pebre, el cobert de formatge fos o amb calvados.