En coneixement gastronòmic, aquí patim una disfunció curiosa. Si entreu a segons quin restaurant asiàtic, el personal us podrà glossar la diferència entre 'ramen' i 'pho' (i segur que també entre un cafè de filtre 'aeropress' i un de 'kalita'). Ara bé, pregunteu-los per la diferència entre 'rillette' i foie, a veure què. La cuina francesa encara és molt desconeguda a casa nostra (potser per aquell menyspreu a qui tant se t’assembla). Sobretot la popular.
Entrem en vies de normalització? Le Bistrot de Pierrot, nou, és un més que recomanable exemple de clàssic popular francès que ho intentarà. És en una cantonada necessitada de llocs de veritat: al Gòtic, fregant la via Laietana. El seu propietari, en Pierre Verchére –de Lió, capital gastronòmica francesa, i pàtria del menjar exquisit i llardós, en el bon sentit, el de llard– explica que “sempre havia volgut obrir un restaurant”. “I després de cinc anys aquí treballant en una multinacional, no vaig dubtar a fer-ho quan vaig tenir els diners”.
Sí, Lió té la famosa categoria dels 'bouchons' –el restaurant típic, té DO–, però Verchére ha volgut combinar “la influència de casa amb especialitats de totes les zones de França, perquè la gent descobreixi el menjar de Lió però també el dels Alps, del sud-oest...”. Els grans èxits del bistrot reunits, vaja. Em vaig ensopegar amb el Pierrot per casualitat, i al cap de cinc minuts de seure-hi –llegint una carta francesa, escoltant cuiners i clients francesos– vaig tenir la sensació que l’havia encertat (Verchére destaca que la gent hi va “no per francès, sinó perquè consideren que som un lloc de barri al centre”).
La fórmula 'midi' –primer i segon, o segon i postres, 12,90 euros, o 14,90 euros tot inclòs– em va permetre gaudir d’una sopa de ceba gratinada d’aquelles que haurien d’injectar al CAP contra la grip, i d’un entrecot de vaca vella gruixut, bo, ben segellat, dels que fan salsa de carn per sucar-hi pa. I una copa de vi biodinàmic de Cahors excel·lent. Verchére destaca altres especialitats en carta i menú: una 'rillette' d’ànec de la casa –ells fan el confit i el trituren fins a aconseguir aquesta deliciosa pasta de guisat i llard, inexistent als delicatessens barcelonins–, una 'tartiflette' –gratinat de la Savoia amb patates, formatge reblochon i llardons–, tàrtar de bou i raviolis del Delfinat, amb formatge fresc i comté.
En carta, ho fan senzill: cinc pica-piques, cinc entrants, cinc segons i cinc postres. Aquest és un lloc per menjar seriosament i bé, sense collonades. Aneu-hi.