Després de petar-ho amb els dos primers Lluritus, el grup de restauració amb arrels a Gràcia –especialitzat en marisqueries informals i que no et deixen la Visa tremolant– el 2024 van fer un pas endavant amb el Lluritu 3. La seva primera incursió fora de Gràcia és més restaurant que els altres lluritus, però segueix el camí de la informalitat amb un aspecte acollidor que no fa la feredat d'una marisqueria decimonònica: barra de bar de marbre i taules altes i un segon pis més recollit i una terrassa al passeig fantàstica.
Hi trobareu mar amb poca intervenció, esclar –ostres, anxoves, closques, gambeta– però aquí la personalitat vessa en plats de cuina amb esperit de mar i muntanya –és a dir, de cuina de l'Empordà– tant freds com calents. Fred: una coliflor i gamba– crema de coliflor i poma, amb gamba blanca curada, tàrtar de gamba, espàrrecs i brots de pèsol– que és una simfonia de marge de camp i pesca o un 'salpicón' de marisc rebò, que reivindica un plat maltractat. Calents: un ravioli de peus de porc i gambes, amb salsa de gamba i foie, o uns lletons amb cocotxes de bacallà que farien Santi Santamaria sentir-se orgullós. La cosa no s'atura aquí: els arrossos són sensacionals (sobretot el de mar i muntanya amb marisc i orella, redefinició de l'arròs brut de l'Empordà, ni sec ni caldós). En realitat, el LLuritu 3 és un restaurant com una casa de pagès.