Macondo, el poble fictici creat per Gabriel García Márquez, té un restaurant a Barcelona. El Restaurante Macondo és allò que se’n diu un descobriment, i tot a finals d’un agost per oblidar. Al Macondo barceloní fan cuina caribenya i el resultat és fantàstic.
El local és agradable. Dos a taula i una carta amb una oferta molt suggeridora. Hi ha una oferta de cebiches molt interessant, com un de reig, mango i alvocat, o un de caribeny amb llagostins amb cítrics. Ens decantem pel de tonyina i tamarinde, que acompanyem amb unes empanades de blat de moro i carn, i uns 'rollitos de Boronia', farcits amb albergínia, puré de plàtan, pebrots i formatge. Uns entrants formidables, aromàtics i gens pesats, un viatge caribeny a uns quants quilòmetres de casa.
De segon, demano una 'sobrebarriga' criolla, 'entraña' cuinada en una cocció lenta i acabada a la brasa, que resulta d’una melositat cruixent extraordinària. Els sucs de la bèstia, amb la cervesa, el tomàquet, la ceba i la farigola, fan la resta. El meu amic demana un arròs Sinuano, un potent plat més hivernal que estiuenc. Lliga bé, però, amb la 'sobrebarriga', el que em sortiria si seguís embadalit amb una carn tan excel·lent que crea addicció. Un altre dia demanaré una cazuela 'cartagenera'. Per postres, compartim unes postres de la passió. Fruita de la passió amb mascarpone sobre una galeta cruixent.