Han posat el nom a l'inrevés perquè s'entengui: el Malparit és molt ben parit. La quarta aventura gastronòmica d'en Leo Chechelnitzky –barceloní d'origen rus, fill d'un bar de tapes de Sagrada Família que ell va reconvertir en Madre Taberna Moderna– apunta cap a l'hedonisme més desfermat, amb la idea de desmentir que els catalans som sonsos, si ens compares amb els andalusos o els madrilenys (Laporta o Jubany són sonsos? Oi que no?). Hi ha un fet castís català que es pot identificar amb l'ús afectuós de "malparit": aquesta és la identitat que Chechelnitzky vol imprimir al seu restaurant.
És clar que les coartades argumentals fracassen si les paraules no s'acompanyen amb fets. I la veritat és que el Malparit està ben pensat i sobretot molt ben parit, literalment. Tens una barra metàl·lica de les de tota la vida, amb molta gresca, una cuina oberta i un menjador elegant, amb una lluerna molt bonica, per abaixar les revolucions. No pas bar-restaurant, sinó un bar i un restaurant amb molt bon producte. La carta és tan variada com l'espai, i reflecteix totes les fílies hedonistes del propietari: tapeig fred i calent ben parit d'aquí a Soria, passant per Madrid –no us perdeu la seva versió del torrezno sorià, o una tremenda ensaladilla russa de gambes al pil-pil–, un apartat de planxa amb marisc selecte i molta cuina calenta. Es beneficien d'una brasa, i això dona molt de joc a la seva identitat catalanocastissa: el xup-xup de plats com capipote i mandonguilles amb sípia impecables es combina amb a la brasa, com una botifarra de pagès amb mongetes de Santa Pau. La personalitat dels xefs Andy Feher y Alfredo Rodríguez també permet plats de creació de traca, com moll de l'os de vaca vella a la brasa amb tàrtar de tonyina. Tenen una carta de vins amb 150 referències i 15 a copes. L'afable ambició d'aquest local, una mena de resum i ampliació de la trajectòria de l'empresari, està tot justificada. Festa!