Malpaso. Aquest simpàtic i un xic amenaçador substantiu, a Barcelona remet a un desaparegut –i enganxós– antre punk de la plaça Reial. Més recentment, a una exquisida editorial amb tirada per la cultura pop i l’assaig heterodox, que desenterra joies poc conegudes d’autors que van de Neil Gaiman a Kingsley Amis. Malpaso també és el restaurant (mexicà) de l’editorial, que com qui diu és porta amb porta.
"Si ens han de posar una etiqueta, que sigui la de restaurant mexicà”, explica el Salvador Barba, director (mexicà) del restaurant, que conta que el projecte neix “inspirat en les antigues cases editorials franceses, on convivien totes les unitats de negoci en la casa de l’editor”. No sembla un lloc mexicà, més aviat nòrdic, impoŀlut, angulós. De fet, el toc multicolor el posen les portades dels seus llibres, a l’abast del comensal en una lleixa perquè fullegi mentre menja, i si vol compri. Tot molt cool, però s’hi menja bé?.
El xef, l’Eduardo González, és del DF, i explica que primer volien fer “cuina de tots els països, però van optar al final per fer-ho 100% mexicà”. A la carta conviuen clàssics de l’ortodòxia asteca, com la sopa de tortilla de blat cruixent (un plat de ressaca), amb èxits propis de la casa, com la tonyina Moctezuma (un peix aliè a Mèxic), arrebossada amb espècies, amb pico de gallo, alvocat i salsa de menta (foto). Sigui com sigui, si voleu menjar unes enchiladas o tacos (en tenen de llengua!) fets amb el nivell que requereix una cuina patrimoni de la humanitat, aquí podreu fer-ho. El menú de migdia, molt bé de preu, va pel cantó del sincretisme mexiterrani, però sense amaneraments, de cara a barraca, de boníssima relació qualitat-preu. Postres molt fiables i entrepans mexicans per esmorzar, del tot desconeguts aquí.