Aquesta geladeria artesana està especialitzada en gelats de fruites tropicals: els seus propietaris són veneçolans i hi podreu menjar gelats de fruites exòtiques com la guaiaba, la xirimoia o la guanàbana. Tots els gelats són de preparacio pròpia, els propietaris tenen ofici gelader après a Itàlia, i hi ha especialitats que són pura gurmanderia: com per exemple el pastís de xocolata de Madagascar amb maracujà. Els seus gofres també són fiables, de producció pròpia, fets amb bona mantega. Obren tot l'any.
“El consum de gelats a Barcelona és molt particular. O et dediques al turisme i vens qualsevol cosa, o a un mercat difícil. El barceloní té un consum de temporada”. Això ho diu Massimo Pignata, gelader propietari de la Delacrem. I té raó: gelader que véns a Barcelona, un d’aquests dos mercats et pot glaçar el cor.
Però qui resisteix, venç. I a la nova geladeria Mannà, al Gòtic, tenen el ferm propòsit de “treballar per als veïns i ser complementaris a l’oferta del carrer dels Banys Vells i d’Avinyó”. En Carlos Triago i la María Lourdes Viso són matrimoni i socis. Una combinació que podria ser relliscosa com el gel. Si no fos perquè passen a engreixar l’escàs club barceloní de geladeries artesanes i d’alta qualitat. Són veneçolans, i després d’anar a estudiar l’ofici de gelader a Itàlia, s’han especialitzat en gelats d’autor fets amb fruites tropicals. “Però no anem a buscar qualsevol fruita tropical. Només les que estan en el seu punt òptim”, explica Viso.
Com podem saber si una geladeria és artesana? Doncs veure com fabriquen els gelats a l’obrador és bon senyal. I que t’ensenyin la vainilla o els festucs amb què fan el producte. Quan hi arribo, està sortint un carregament de banana split. I Triago em fa tastar el gelat de xocolata veneçolana: fet amb xocolata Otucan –el Rolls-Royce de la xocolata– amb mel i rom, és d’una gormanderia extrema. Fins fa poc tenien gelat de guanàbana, ara tenen guaiaba, xirimoia o sabors més identificables: com el de xocolata de Madagascar amb maracujà o el de pastís de formatge. Per cert, aquest és un dels pocs llocs on demanaria una gofra: m’ensenyen com les fan ells, amb mantega.
Obsessió pel producte
El torinès Massimo Pignata sap de què parla quan parla de gelat a Barcelona. Aquesta primavera celebra cinc anys convertit en un gran fenomen –és conegut arreu d’Espanya– en petit format (és una geladeria-cafeteria petita). La seva obsessió ha sigut sempre treballar amb el millor producte de temporada: “He intentat no posar maduixa fora de temporada, però la gent ho demana. Si la fruita no és madura, no fem el sabor”, explica.
Pignata, a banda de clavar el gust primari del producte, és un mesclador virtuós de sabors. Ara té als pozetti els nous gelats primaverals. Per exemple, un molt refrescant gelat de pomelo amb menta, o el Cítricum, una barreja de cítrics amb bergamota, pomelo rosa, taronja sanguina i llimona. No tot el gelat que fa es menja aquí: a la formatgeria Simó hi trobareu gelats seus fets amb formatge selecte.
