Vestit amb un barret panamà, un davantal i unes botes de cowboy i armat amb una espàtula, un cronòmetre de cuina i una tetera, en Masahiro Ishizuka, un cuiner autodidacte de Kyoto, ens saluda des de la barra. Poques taules, banyes de cérvols i fotogrames d’espagueti western a les parets i, de fons, Creedence. Lacònic, ens diu que ell és el 'lone ranger' del local i que les comandes, a la barra. La seva especialitat són les gyoza. A la carta, curta i encertada, hi trobem platets clàssics –edamame (soja), 'tonkatsu' (porc)–, ramen i deu menes de 'gyoza'.
Comencem per les 'gyoza' de 'shiro', herba de la família de la menta coneguda com a alfàbrega japonesa, intensa i un pèl picant. Impecables. Continuem amb les d’anguila i albergínia, sedoses i exquisides, i amb les de pop i salsa 'takoyaki', punyents i salines. Acabem amb les de xai amb sal, xili i llavors d’anís; suculentes i explosives. Els ramens, amb brous de 18 hores, són saborosos i reconfortants. Per beure, sake fred d’aleta de peix globus, fumat i agradable. Per postres, 'taiyaki', un pastisset amb arrebossat de pancake i farcit de mongeta vermella dolça. En aquest western, el bo, el lleig i el dolent són el bo (els platets), el millor (els ramens) i l’excel·lent (les 'gyoza').