Menjar a Barcelona per 8 euros o menys

De què va? Situat en un racó de la plaça George Orwell, l'Oviso és un reducte de bon rotllo i inventiva ravalera, que també s'aprecia en les amanides, les creps o en les piadines. S'hi pot menjar molt bé a molt bon preu.

I què hi menjo, per menys de vuit? Atenta la companyia. El menú de migdia –ells en diuen la fórmula 'combi'– surt per 6 euros (beguda apart, ep). Això no treu que per aquesta irrisoria quantitat no mengis d'una manera més que digna: per exemple, una crema de verdures molt ben feta i un pollastre al forn amb patates rostides. I postres casolanes, com un arròs amb llet deliciós. Si afegiu pa i beguda a l'equació, us n'anireu ben menjats per vuit euros pelats.

De què va? La israeliana Shira Ben Shitrit és la 'jefa' d'A Tu Bola Gourmet Food, un minúscul restaurant que refon el producte de proximitat i sovint ecològic en forma de plats combinats d'imaginatives mandonguilles, on es pot triar pilota i l'acompanyament. La Shira explica que la inspiració per a fer receptes de boles tan imaginatives –i saludables– com la bola Lenduri (llenties tandoor amb carbassó i 'tzatziki') prové de la cuina d'estil marroquí de la seva àvia (i es nota, perquè això és un lloc de menjar ràpid, però on es nota el carinyo').

I què menjo, per vuit euros? Tres enormes boles de xai especiat –tenen moltes varietats vegetarianes– més uns fideus –d'arròs, extrafins– saltats amb verdures, costen 8 euros (copa de vi bo inclòs), per exemple. Si seieu a la barra que mira al Raval, espectacle assegurat. Podeu tunejar els acompanyaments amb hummus (boníssim, com el 'tzatziki', ho porta a la seva cultura, esclar) patates rostides o polenta cruixent, per dir-ne tres.

De què va? De petit, el gran maldecap de les àvies eren les sectes: "Nen, si vas d’excursió a Barcelona, vigila amb els Hare Krishna". Al temple Iskon –discret portalot de fusta a la Plaça Reial– hi ha un menjador obert a tothom, que esquiva el kitsch new age per la nuesa i la senzilla qualitat de l’oferta.

Val la pena, per vuit euros? Home, tireu-vos-hi de cap (encara que no cal que us poseu una túnica safrà). Vuit euros: un bufet d’amanides senzill, sopa –boníssima la de coliflor picant– i segons a base de curris i hamburgueses vegetarianes plens de sabor, saludables i contudents. Per vuit euros us podeu confeccionar un plat combinat –postres incloses– abundant i benèvol. I la pau de Krishna és impagable.

De què va? Un clàssic de Barcelona amb més de 20 anys d'història d'ambient familiar i tranquil. El barri aporta un tipus de fauna diversa: treballadors del CCCB, veïns més o menys antics, un modern que s'acaba de llevar... I sempre sota aquesta tranquil·litat i respecte envers els altres. Gastronomia vegetariana tradicional amb oferta per a vegans i elaborada cercant el producte ecològic.

I per vuit 'pavos', s'ho val? Del tot. Però un petit matís: per 8,70 euros menjareu de manera excel·lent amb el menú de bufet lliure, que inclou postres casolanes (boníssim el pastís de xocolata amb garrofa!), i pa pero no beguda (de totes maneres demanar aigua en un restaurant és una pèrdua de temps. I el Nicolás Capo, pioner vegetarià fundador de L'Hortet i la Trofologia –teoria que volia curar amb l'alimentació–, defensava que no s'havia de beure mentre es menja). El bufet és collonut: verdures, llegums i fruita ecològica en la mesura del possible, d'una qualitat superior del que se sol trobar en un buffet 'veggie', i també plats freds –exquisida pasta al pesto– i calents, com per exemple un patè de tofu.

De què va? A la Chinatown barcelonina, a tocar de l’Arc de Triomf, hi ha un restaurant xinès que els entesos han arribat a considerar el més xinès de Barcelona. El Chen Ji és un local autèntic, sense ornamentacions artificioses, amb uns plats preparats amb exquisidesa i seguint les tradicions autèntiques d’una cuina riquíssima, ara esborrada per la moda de la cuina japonesa i per la multiplicació de locals xinesos que són més una bugaderia que un restaurant.

I per vuit euros, què menjo? Doncs us podeu firar una substanciosa sopa de fideus, amb brou potent i costella de porc (4,50 euros) amb una cervesa. O un menú combinat, servit en una safata d'aquelles estil presó, surt per 6,50 euros. O si ja voleu anar al límit, una racció de ¡deu! 'xiao long pao', aquells gustosos farcellets farcits de guisat, surt per 3,50 euros.

De què va? Els xauarmes que va idear el Salem Khabbaz, propietari i cuiner d'aquest cèntric restaurant sirià, estan fents amb carn de xai i de gall d'indi, molt poc habitual als xauarmes però molt saludable perquè la quantitat de greix és molt baixa.

I què en trec, per vuit naps? No es pot triar massa, doncs perquè aquesta és l'única carn d'uns xauarmes espectaculars que porten espècies, tomàquet, cogombret salsa de iogurt i picant al gust del consumidor, tot amb productes de bona qualitat, a anys llum d'aquelles mescles indeterminades ofegades en una salsa de color gos no t'hi fixis. Si voleu birra que no sigui aquí: no s'hi serveix alcohol. Preu matemàtic: xauarma especial, 4,90, més una beguda, 1,60, més un dolç 1,50. Vuit euros justos, un menú complert.

De què va? Pugem el potenciòmetre del preu fins als 8,90 euros i apugem la intensitat del barri: som a La Nova Farga, al cor tranquil de Sants, on cuina en Pere Cardona. És un cuiner nòmada –va passar per Tatau l’Antiquari, entre mil històries– i verbívor: ha escrit un llibre sobre vinagretes d’autor i receptes musicals (va tenir una banda punk). Aquest és un clàssic bar-restaurant de barri amb un excel·lent menjar casolà. 

Val la pena, passar dels vuit naps? Del tot. Aquí hi fan un menú de batalla –diu Cardona– però cuinat des de zero i esmerçant esforços en la qualitat en la mesura que es pugui”. Sempre són tres primers i tres segons que canvien cada dia. Un dimecres: ous farcits, amanida italiana (pasta amb pesto casolà i mozzarella, ben bo) o crema de carbassa amb buti negra. Segons: callos de la Rosa –la mare d’en Ramon–, llibrets de llom amb pernil salat o miniburgers de polenta amb mostassa i mel i albergínies confitades, delicioses (sempre hi trobareu un itinerari vegetarià). Per postres, el croCAT: crema cremada casolana amb maduixes ofegant un croissant!