La cuina argentina és coneguda per les seves carns a la graella, però hi ha molts plats que no es coneixen i que són producte de la variada geografia i també idiosincràsia dispar dels descendents d’un gresol de races. Fins ara pocs s’han dedicat a regionalitzar l’oferta i gairebé tots els locals argentins, la majoria bons, segueixen tirant de l’èxit de les seves excel·lents carns a la brasa.
No és així a Mi Gracia, un petit però calorós restaurant en el qual la Laura i el Lalo aconsegueixen amb èxit “combinar costums culinaris de dos països, amb molta relació i història familiar, on incorporem a la tradició argentina l’exquisida cultura gastronòmica de la Península”, expliquen. Obert només a les nits, és un lloc molt concorregut per bons paladars, però també per aquells a qui els agrada investigar i conèixer nous i variats vins, ja que la parella, originària de Mendoza, ha donat principal protagonisme al vi. Sobretot a l’exquisit que es produeix a la seva terra
–principalment malbec– i a d’altres tan inesperats com ara australians, francesos, italians i sud-africans.
Pel que fa a la tradició, ofereixen el plat dels grans esdeveniments del seu país, gens conegut aquí i molt gustós: el 'locro', una mena de favada -que pot ser amb mongeta o blat de moro blanc- que va néixer a la serralada dels Andes i que es va estendre després per tot el país.
Seguim després amb un variat d’empanades –de carn picant, de carn tallada a ganivet, de lletons i bolets i blat de moro– de bons farcits i amb la massa que els envolta ben elaborada. La varietat de milaneses (napolitana, napolitana de rocafort, de pollastre i napolitana de pollastre i ‘a cavall’, amb ous i patates fregides) és un altre dels punts forts de la casa. Hi ha plats de la setmana i aquella nit va triomfar un lletó cuinat a foc lent. De postres, el millor 'panqueque' d’almívar de llet. És un lloc imprescindible per visitar si us agrada tafanejar nous vins mentre gaudiu d’un bon àpat.