Hem descobert una sorpresa molt agradable al Born. Aquest espai gastronòmic va començar, humilment, com una bona xarcuteria celler, per asseure's a tastar un bon vi i excel·lents embotits ibèrics. Ara, amb Ferran Bofarull al capdavant de la cuina i Marcos Eiras a la sala, és un punt de referència per als qui els agrada la cuina de sempre amb algunes incursions en la modernitat i el bon gust. El servei és molt acollidor i sorprèn per la seva amabilitat i eficiència.
Dit això, la cuina no desentona. Hi trobem una carta molt saborosa, on es combinen plats tradicionals, com un garrí excel·lentment preparat o propostes més agosarades, com un mar i muntanya de calamars de potera i papada de porc ibèric amb un acompanyament de cremós d'arròs negre. Són dos dels plats estendards d'aquest espai acollidor, ben il·luminat, amb bona música, decoració molt agradable i rica en detalls de bon gust.
En Marcos, que moltes vegades per trencar el gel descarrega algun relat a manera dels vells trobadors, aconsella molt bé i té un gran ull clínic per recomanar segons la personalitat que percep ràpidament en els seus comensals. Atès que és un restaurant 'de pintors' (les seves parets estan sempre ben vestides de bones obres d'art), hi vam anar acompanyats d'una pintora, María Helguera, que va fer de cicerone.
La nit de la nostra visita vam tastar les sardines marinades amb concassé de tomàquet sobre llit de ceba dolça com a entrant i vam voler tastar el tàrtar de salmó salvatge (en serveixen quan n'hi ha al mercat) i un altre de tonyina amb ous de truites de riu i pinyons torrats, el mi-cuit de fetge d'ànec fet a casa amb codony i festuc i un colomí lacat amb el seu suc i arròs cremós de ceps. Aquests dos últims eren superbs.
Les postres són un autèntic festival, sobretot un arròs amb llet de coco, acompanyat de melmelada de taronja o, el dia de la nostra visita, crema anglesa. Sublim. Un bon entorn, molt bona música amb un volum correcte i sobretot la possibilitat de maridar aquesta excel·lent cuina d'en Ferran amb uns vins ben seleccionats –en una carta d'unes 80 referències, de petits cellers de producció limitada, i alguns de sorprenents– acaben de reblar el clau.