Muffin's (TANCAT)

Amb els seus més de 22 anys, aquest lloc ja ha passat a ser un clàssic ben considerat pels paladars més exigents i per aquells que van a un restaurant amb ganes de festa. Sobretot perquè hi respiren un aire màgic que generalment tanca els bons àpats entre amics, parelles o familiars. Perquè el disseny intel·ligent i càlid de fa més de vint anys continua sent vàlid i no té aquest aire una mica ranci dels que van ser moderns en una època. Molt ben il·luminat, el restaurant disposa de detalls de bon gust que van des d'algunes fustes, fins als passamans d'acer, colors vius en bons quadres, tocs que donen una sensació que quan hi entrem iniciem un lúdic creuer vers la bona taula.
Perquè res del comentat brillaria si no fos per una cuina intel·ligent, saborosa, posada al dia, però sense amaneraments. En una de les últimes visites, vam optar pels suggeriments del xef (26 €) que aquell dia incloïen, a més del pica-pica (pernil, espàrrecs a la planxa, anxoves, croquetes de ceps, bunyols de bacallà), un arròs amb sèpia, que era una de les sis propostes de segons. Abans, a títol d'aperitiu, vam tastar unes cassoletes de brandada exquisides i unes patates braves inspirades en les de Sergi Arola, però millorades. Són recomanables les favetes saltades amb pernil i ou, tot i que la sorpresa de l'entrant van ser uns raviolis de ceps, amb pasta d'arròs, salsa de parmesà i oli de tòfona blanca. Sublims, com el segon, que va ser un dels plats estrella del lloc: el bacallà a la llauna, una de les tantes especialitats d'aquest peix cada cop menys respectat pels cuiners. Les carxofes arrebossades es van fer veure, i el tàrtar de tonyina, amb un ventall de sabors i perfums que el fan alguna cosa més que un simple tàrtar. Per a un dia de celebracions no s'ha de deixar de tastar l'arròs amb sèpia i llamàntol, un altre dels orgulls de la cuina.
El servei és un dels millors de la city, i també l'oferta de vins, en permanent renovació. Però el creuer arriba al final després de les excel·lents postres –els dies de cada dia arriben fins i tot a muntar nata per acompanyar la mousse de xocolata o les profiteroles de mango–, quan en Joan, el propietari, si està inspirat, entre anades i vingudes de la cuina, s'aboca a fer trucs de màgia. És quan el comensal s'adona que ha estat en una cita màgica amb el bon fer, el millor somriure i aquest do servicial que cada dia falta més a la ciutat. – Marcelo Aparicio.