És divertida la pensada de posar-li al teu restaurant el nom del teu fill a l’inrevés, com des d’un mirall –sobretot quan el nostre reflex, la nostra imatge, és el tema central de la novel·la d’Oscar Wilde, 'El retrat de Dorian Gray'. El Nairod té l’elegància del gran autor anglès: la il·luminació, amb llums puntals zenitals, la vaixella vintage i desaparellada, les cadires precioses i la distribució de les taules donen una sensació de confort i refinament que confirma la carta.
El xef David Rustarazo, qui va treballar al Coure, ens fa una vintena de propostes que aconsegueixen que mengem els plats de sempre com el primer cop: els disloca sense capgirar-los, mantenint-ne l’esperit. El fricandó és amb galta de vedella (15 euros), i aquesta carn, més forta, afegeix un punt de gust que li va molt bé. S’atreveix amb una croqueta de porc i cheddar (2,5 euros) espectacular. S’empesca combinacions raonables i reeixides, com la moixama amb endívia rostida i 'crème fraîche' (10 euros) o un arròs amb llet amb taronja amarga i gelat de pistatxo (6,5 euros), fresc, imaginatiu, amb diverses textures. Tenint en compte que en Rusti està sol a la cuina i que, encara que hagi obert fa poc, ja la fa rutllar perfectament, s’ha d’aplaudir una execució que iguala l’encert de la carta i el bon gust del local una sensació de confort i refinament que confirma la carta.