A la zona del Paral·lel existeix des de principis dels noranta una fonda i braseria gallega, casolana, familiar, on assisteixen els amants exigents de les carns a la brasa. En un moment en què el gust per aquest tipus de cuina reneix, encara que a causa de la proliferació de forns que ho couen tot, sovint en excés i amb un mateix gust, és més que una sorpresa una confirmació el bon fer d'aquesta casa portada per l'Antonio i el seu fill Santi.
Si exceptuem algun restaurant argentí, amb talls d'allà, hi ha pocs llocs on es gaudeixi d'un entrecot, amb os, sobretot per la seva relació entre preu i qualitat. L'important és expressar bé el punt en què es vol la peça, sobretot perquè –com ha de ser– l'entrecot es talla generosament ample. De tota manera, la gairebé mitjana –són 400 grams– se serveix en una rajola de ceràmica calenta que permet mantenir-la calenta i acabar-la de coure per als qui la vulguin més feta.
En aquesta casa familiar no només es viu d'entrecot. Pollastre, conill, garrí de Burgos i xai també llueixen a la graella a la vista, que el comensal pot veure quan entra. Sempre van acompanyats per patates al caliu, allioli i chimichurri a l'estil argentí. Es pot començar amb un pica-pica que pot constar de cloïsses, gambes, l'excel·lent pop gallec, calamarsets fregits, lacón cuit típic de la cuina gallega, xoriços gallecs a la brasa, cargols, pernil ibèric, amanides variades, pebrots del Padrón i altres suggeriments de temporada. Però O Meu Lar proposa peixos salvatges, que poden ser preparats també a la brasa, com llobarros, corballs si ho permet el mercat, o algun altre peix fresc, i una extensa llista de plats com carns de caça de temporada, cocido gallego, excel·lents cargols, plats de consistència i més de tardor-hivern.
Si es té la precaució d'encarregar-la amb anticipació, el festí pot ser una mariscada. És un plat bastant espectacular que se sol servir els caps de setmana per encàrrec d'alguns membres d'una clientela molt fidel i d'anys. Algunes postres casolanes són dignes d'atenció, com les canyes de Santiago o el pastís de pinyons, entre altres especialitats. En el capítol vins, caldria posar la carta una mica al dia, encara que no hi falten bons gallecs (Ribeira Sacra, Rioja o Ribera del Duero), però no pas prou en relació amb la qualitat de les carns i peixos que circulen entre unes taules vestides senzillament, en un ambient càlid i familiar.