Val la pena, el 'fast-food' italià? Sí, si entra una cadena com PolentOne, un local de menjar ràpid que exporta al món fast allò 'slow', la polenta (pasta feta de blat de moro, típica del nord d’Itàlia): “És menjar bo, barat i que omple”, explica en Jordi Bofill, copropietari del local amb en Gigi, italià de la Llombardia.
Al país de la bota hi ha 11 polentones, però només funcionen per emportar-se el menjar: els dos socis van agafar un local de l’avinguda de Gaudí –acumulant pols durant 40 anys al costat de la Sagrada Família!– i l’han reconvertit en un acollidor restaurant ràpid on hi penquen els propietaris.
Del menyspreat blat de moro –aquí va anar directe d’Amèrica a la cort de porcs– en va sortir un plat popular que ells preparen en dues versions: la polenta bramata, la més comuna, i la taragna, que inclou formatge en la cocció i porta també blat sarraí. El menú, amb amanida caprese o verda (tot el producte base és italià) surt per 10 euros beguda i tiramisú inclosos.
El plat de polenta es pot amanir amb una quinzena de salses: a l’estiu és bo, però al pic de l’hivern, un bol calent de polenta, puré semisòlid i de gust suau, cobert de salsa de cérvol, de llebre o de senglar, revifa l’esperit. I per cert, si us l’emporteu a casa, heu de saber que amb la polenta reescalfada es produeix l’efecte paella: la del dia després és deliciosa! Si voleu fer un àpat de 'pisto', demaneu la polenta i abans l’amanida de bresaola amb ruca i pecorino, senzill pecat.