Anar a prendre una beguda a Gràcia és assumir que acabaràs tancat dins d’un local diminut, atapeït de persones i on hauràs de sortir al carrer a fumar. Tampoc és que el Rabipelao sigui un bar gaire gran, però té una sort amb nom de terrassa: un atribut molt preuat en aquesta zona. Si t’agraden les arepas i els còctels exòtics fets amb fruites de debò i no les combinacions endolcides amb xarops, has de visitar el Rabipelao. Les taules de la sala interior són a prou distància dels bevedors veïns. Tant, que fins i tot afavoreixen les retrobades amb vells amics, amb els quals les converses derivaran de parlar de les banalitats recents de la feina a explicar-se les últimes trobades sexuals.
A la terrassa es respira un fals aire fresc gràcies a les palmeres, les taules de jardí i el sostre de palla. A dins, en canvi, la llum tènue, les parets barroques de vellut amb acabats daurats i els miralls que recobreixen l’espai, t’obren pas a viure una nit plena d’intimitats. En una de les taules hi ha un grup d’amics tan entretinguts xerrant que han oblidat que venien a tastar la cuina veneçolana, i només celebren haver trobat un espai on poder obrir-se tant com als 16 anys, asseguts en un banc amb pipes.