Però hi va haver un moment, entre els anys 50 i els 80, quan encara ningú no moria per anar a l’últim restaurant de moda, en què Terenci Moix vivia a la Granja Gavà (Joaquín Costa, 37, T. 93 302 38 45) –ara ridiculitzada en un trist local 'cool' passat de moda anomenat Beirut–, Manuel Vázquez Montalbán passava els migdies a Casa Leopoldo, García Márquez escrivia al Mundial, Gabriel Ferrater i Blai Bonet discutien amb estudiants fins a les tantes al finit La Gota de Oro de Sarrià, Mercè Rodoreda citava els seus amics al també desaparegut La Punyalada i a les cadires del Bauma (Roger de Llúria, 124, T. 93 207 54 31) s’asseia Joan de Sagarra. Si hem de buscar un mite recent, hauríem d’anar a la terrassa de l’Estudiantil (Gran Via de les Corts Catalanes, 592, T. 93 302 31 25), on el fugisser poeta Miquel Bauçà citava el seu editor, Bernat Puigtobella, per comentar les obres que tenien en cartera. Era l’única persona que veia durant setmanes, i al bar no sabien, esclar, que allà despatxava el millor poeta català de l’últim quart del segle XX. Al Cèntric, ara brillantment recuperat, tampoc no recorden que A.G. Porta i Roberto Bolaño van segellar als 70 una gran amistat, i el bar acabaria sent protagonista de 'Los detectives salvajes'. El local no ha tancat mai des que el català i el xilè el van descobrir –Bolaño vivia al costat–, però ara s’assembla molt a com era fa 40 anys. El Castells deu ser ben igual de com ho era quan el gran autor bevia te per apaivagar la gana. Per sort, el Cèntric no és encara el Deux Magots parisenc, alberg dels existencialistes Sartre, Camus i Beauvoir, on et claven 20 euros per dues birres.
