Rilke (TANCAT)

Restaurar un local pot semblar una estupidesa feixuga, però també té part d’intel·ligència. Perquè un cop fet, si funciona, ja pots posar la mà al foc que t’enterrarà. Això ho diu l’Enric Rebordosa. Notar el pes de la història deu ser una de les forces que mou el Grup Confiteria (La Confiteria, Maravillas, Alegria, Paradiso, Dr. Stravinsky). Ho han tornat a fer: després de la titànica reconstrucció del Muy Buenas, s’han tornat a embolicar. Han reobert l’antic Beltxenea (restaurant basc a Mallorca, 275, tancat el 2012) com a Rilke. El romanticisme decadent li escau com la sífilis a Baudelaire: és una finca senyorial de principis del XX, amb un menjador imperial, des d’on es divisa un pati interior presidit per una Venus de Milo, font de lleons i vegetació polidament desmanegada. “O ens convertim en el centre del cosmos o tornem a pelar patates”, riu Rebordosa. Aquesta vegada no ho han fet sols: Rilke és una 'joint venture' amb el Grup Kafka, propietaris de Bananas, The Corner i Café Kafka, locals també de personalitat estètica subjugant.

A més d’estètica, tenen un trumfo ètic: “Alta cuina en mitges racions, per recuperar l’esperit de grans hotels com el NoMad de Nova York o el Drolma”. I poca broma, la comanden Rafa Penya (Gresca) i Jaime Tejedor (Libentia, Saüc). Cuiners en la flor dels 40, encara joves. “El Jaime va dir que aquí la cuina la determina el lloc, i és cert”. La carta és la sublimació de l’estil neoclàssic del grup i Penya: apartats breus d’entrants freds, calents, peixos i carns. Potència, alta cuina, esperit francès, cor català i fons potents, en mitges racions “perquè puguis tastar tres o quatre plats i no t’allunyis dels 50 euros. Per aspecte aquest lloc sembla de 100, però no”.

I la cuina és seriosa, de gran casa burgesa sense encarcarament: terrina de vedella amb carxofes és un plat llaminer i sanguini, d'aquells que porten la signatura de Penya. I també és un plaer menjar-hi producte fresc immillorable, com un peix de llotja amb verdures cruixents que és un poema. Com dèiem, aquí manen els fons potents en mitja racció, i en hivern la caça: un plat com els canelons de faisà amb beixamel de rostit n'és un molt bon exemple.

On hi havia la capella de la família, s’aixeca una cocteleria “a l’estil que triomfa arreu del món, la cocteleria d’hotel tranquil·la”. Tot canviat perquè sembli igual. Una impressionant voluta de fusta és de silicona, perquè replica l’única que quedava dreta, a l’entrada. Luxe burgès a preu de classe mitjana. Això sí, de quan la classe mitjana existia, esclar.