Mossa Día, Le Saraba restaurant
Photograph: Maria DiasMossa Día, Le Saraba restaurant
Photograph: Maria Dias

Sabors sense prejudicis als restaurants de Barcelona amb propietaris negres

Ens inspirem a Le Saraba, un restaurant africà de Barcelona exemple per a la integració a la ciutat i més enllà

Publicitat

Johann Wald va néixer a Espanya amb nacionalitat holandesa, fill d’un pare surinamès i d’una mare anglesa d'origen indi. Produeix i presenta programes a Radio Primavera Sound, té un programa a Canal Cocina anomenat 'Muy Johann' i escriu sobre menjar i viatges per a 'Condé Nast Traveller'.

D’ençà la tràgica mort de George Floyd, el #blacklivesmatter s'ha estès més enllà d’Estats Units, i molts negocis de gent negra han rebut mostres de suport, sobretot virtuals. El restaurant Le Saraba –punt de trobada de joves africans a Barcelona– acaba de reobrir, amb un panorama incert. Parlant amb el seu propietari, Mossa Día, intento discernir si la solidaritat influeix en el seu dia a dia i m’ofereix punts de vista molt interessants. "Primer és la comunitat negra qui ha de donar suport als negocis d’africans. Parlem d'unir-nos, i no estem fent totes les passes. Parlem de la nova normalitat i el nou ordre mundial. I em pregunto, quin és el nostre lloc en aquest nou ordre? Hem de seguir patint, corrent i perseguint alguna cosa que no ens correspon?", reflexiona Día.

"Els joves negres ja som el futur"

Arreu, molts restaurants forans han fet comunitat i s’han guanyat l'afecte local. Als africans encara els queda molt camí per fer en aquest sentit, aquí. "Els joves negres ja som el futur. Els nostres pares van fer el pas venint, però estaven massa embolicats intentant enviar diners. No es podien preocupar d’integrar-se i avançar. Si compares la migració africana amb la pakistanesa o xinesa, és diferent: ells vénen a integrar-se, a aportar alguna cosa. Si no aportes alguna cosa, no ets ningú, i si no ets ningú, no et respecten": el jove empresari senegalès ho té clar.

"Si t’hi fixes, els xinesos consumeixen en llocs xinesos, etc. Fan bé, i hem de seguir-ne l'exemple. Si un germà munta una festa, vaig a una festa negra. Per què gastar-me 10 euros en un lloc on potser no em sentiré bé", apunta Mossa.

Darrerament, veiem més noticies sobre negres rebent tractes denigrants per guàrdies d'establiments d'oci –o la mateixa policia– encara que en graus menys alarmants que a l'altre banda de l'Atlàntic (no per això més tolerables). Per sort, a Barcelona hi ha festes africanes que causen furor, com el Voodoo Club del dissenyador i músic nigerià Wekaforé Jibril.

Mossa insisteix que hem de ser nosaltres els qui donem suport a iniciatives com les de Wekaforé: "Si veus que hi ha negres dissenyant i venent roba, compra’ls alguna cosa per mostrar suport, i fer que aquesta persona senti que el seu esforç val la pena. I com a empresa, cal fer alguna cosa per a la comunitat". Ell repartirà menjar a persones desafavorides.

Publicitat

"Estan encantats perquè el menjar africà sorprèn. Tenim els millors sabors del món"

#Blacklivesmatter va néixer com a resposta a l'abús policial, però a Le Saraba expliquen una anècdota esperançadora relacionada amb la bòfia, que demostra el poder entabanador d'una cuina honesta i saborosa com la de Mama Diarrá, la mare d’en Mossa. "Quan la poli veu molts negres, com aquí, es pensen que alguna cosa està passant. Uns de la secreta s'asseien tot el dia al restaurant, observant. Al final, els tractàvem tan bé que són com de la família, i ens han recomanat a la revista de la Policia Nacional. Això vol dir que estem fent les coses bé. I estan encantats, perquè el menjar africà sorprèn. Tenim els millors sabors del món", rebla Día.

El camí més directe al cor passa per l'estómac, i on tries consumir pot ser un acte de resistència més eficaç que fer servir un hashtag.

Recomanat
    Més de Love Local
      També t'agradarà
      També t'agradarà
      Publicitat