A Enric Granados, ara la gran autopista de la deglució, la fàbrica de fer comensals, al Sense Pressa –obert el 2005, molt abans de la febre de l’or– s’hi menja sense patir el doble torn. Només són vuit taules –porta amb porta amb un local de 2000 m2!– on en José Luís Díaz, que en té 61 i cuina des dels 15, exerceix de cuiner per a cuiners, fent plats “que potser ells no poden oferir als seus restaurants però mengen aquí”.
Guisats fets amb paciència que s’assaboreixen amb calma. Hi ha uns clàssics de base i un sentit de la temporalitat radical, vehiculat en plats del dia com els rossinyols saltats amb botifarra negra. Secret? Més aviat una joia encaixonada entre modes.