Sovint, el restaurant d'un d'hotel de luxe esdevé una mena de club fosc i privat fet per a una clientela amb molta pasta i cirurgia que desfila per una catifa vermella. No és el cas del restaurant Kitchen de l'hotel Seventy. En lloc d'un disseny solemne i eclesial, el mite de l'arquitectura Carlos Ferrater i en Xavier Martí han construït una mena de casa d'hostes mediterrània –recorda una mica els hostals de platja del Baix Empordà dels anys seixanta– on l'ordre i la simetria juguen amb contrastos de textures i colors, tot inundat per la llum. La cuina és oberta i la veus des de lluny, i tot l'espai transmet comoditat i serenor. La cireteta del pastís és la terrassa Patio: un pati interior d'illa d'Eixample es pot menjar a l'ombra i recer d'oliveres i alzines.
I la cuina no desmereix l'exquisidesa estètica, ans al contrari, segueix la mateixa línia: plats a primer cop d'ull senzills i confortables, però molt ben fets i amb un gran coneixement de causa. El xef Genaro Fernández és al capdavant d'una carta on les fronteres entre primers i segons es desdibuixen i tira molt més pel cantó mediterrani i català del que t'esperaries en un quatre estrelles de passeig de Gràcia amb Diagonal: el seu caneló, per exemple, és de festa major. Cada dia tenen un especial de plat de cullera, i us hi podeu menjar una bona sopa de ceba, entre altres plats que són pura temporada (vegeu uns fenomenals bolets guisats amb ou i cansalada). Per cert, tenen una brasa i saben com fer-la anar: la molt abusada amanida Cèsar aquí crea afició, amb un ferm enciam de temporada i llesques de pollastre de pagès, tot passat per foc i fum. El preu mitjà és tan amistós com l'estètica, i la comoditat del lloc el fan ideal per a àpats de grup i festes familiars.