Fa un segle, la paraula 'Speakeasy' mai no hauria aparegut en el rètol d'un bar. El terme s'utilitzava popularment per referir-se als bars que servien el tan desitjat i temut alcohol —s'havia de demanar molt fluixet perquè ningú no ho sentís—, en el seu moment prohibit per la Llei Seca. Ara, aquest 'Speakeasy' apareix ben alt, posant sobre la taula la influència de l'època. L'espai captura l'aura enigmàtica i clandestina de la dècada nord-americana dels anys 20, presidit per una col·lecció d'ampolles a la vista que inciten la imaginació a perdre's entre beuratges de tots els colors, aromes i graduacions, servint alhora com magatzem de la coneguda cocteleria Dry Martini.
No només la decoració us farà sentir com a l'època de les pel·lícules en blanc i negre, entre llums tènues i colors intensos; al local només s'hi pot entrar amb un codi secret. Al misteri del 'Speakeasy' s'hi ha d'entrar amb molta set per deixar-se calmar amb vins i còctels balsàmics; tot i que no us oblideu de la gana, que mataran de seguida i amb molt de gust. Compten amb una brigada gastronòmica de tir mariner: tota una secció de peixos, com el pop amb coco i gingebre o arròs caldós de llamàntol; que també corren lliures per les amanides, els freds i els entrants (hi havia una vegada un ceviche amb peix de llotja amb cremós de coco, alvocat, mango i ceba morada en vinagre). Altres mines d'or? El risotto cremós trufat amb ceps i foie o un 'beef reef' estil Nova York. Les referències nord-americanes només treuen el cap a tota la carta de sòlids, perquè la carretera gastronòmica del lloc és més aviat un cediu el pas a totes les nacionalitats, fusionant la idiosincràsia mediterrània amb cuines d'arreu (tacos, pastes, sushi, tapes…). Tota una aventura que us deixarà més satisfets que resoldre un enigma.