Aquest local és tancat Ah, la dieta mediterrània, vaporós concepte que, resseguit al mapa, abasta des de la calma gaditana fins a la guerra siriana. No entraré en disquisicions sobre Ancel Keys, el creador del concepte, però sí que val molt la pena anunciar que ha obert el Summak, un libanès libanès (restaurant libanès de propietat libanesa).
Aquí, explica en Yann Lassade, un dels socis, tenen un objectiu molt simple: “Oferir el menjar libanès quotidià en un ambient maco i amb molta llum”. En Yann posa èmfasi en el dia a dia, perquè assegura que quan va venir a viure a Barcelona, va “visitar la majoria de libanesos. I tenien un enfocament molt turístic”. Aquí, diu, “res és congelat, i menjaràs el mateix que mengem cada dia”.
Oblideu-vos de fantasies aràbigues de mil i una nits i catximbes: el Summak –dit així per l’espècia omnipresent en la cuina libanesa, de color vermell fosc i sabor acidulat– és un restaurant d’ús quotidià, obert a la fantàstica llum de les Drassanes i amb un plantejament planer: fan 'meeze' (plats per compartir, les tapes del Líban), plats principals i un exèrcit de 'manakeesh', una mena de pizza libanesa molt popular Costa entre quatre i sis euros i es pot menjar en una senzilla versió amb 'zaatar', fonoll libanès sec i oli d’oliva, o amb 'shanklish', potent formatge blau libanès, acompanyat de tomàquets i espècies.
El Summak és les Drassanes, just davant del solar que ha vist denegada la llicència per a un hotel de luxe. A en Yann això no li fa perdre la son, perquè l’oferta del seu restaurant és tan popular i assequible (‘pizzes’ a cinc euros, i un menú a onze que inclou qualsevol primer i principal de la carta, més beguda i postres casolanes, com un deliciós pa de pessic de cúrcuma) que encaixa aquí, a Pedralbes o a la Sagrera.
Dirigeix la cuina el xef Óscar Díez, que després de rebre un curs de cuina libanesa prepara amb total solvència el ja conegut 'shish taouk' (pollastre marinat amb espècies) i també la fassoulia, un estofat vegetarià de mongetes amb arròs que és la cuina de les iaies de cedrelàndia. I una varietat d’hummus –clàssics i algun d’inventat– a anys llum del que deveu haver tastat. Definició meridiana del Yann: “No tenim cap gust violent. Tot és senzill, suau i bo, però diferent alhora del vostre Mediterrani”. Aneu-hi!