De vegades necessites desesperadament trobar un lloc que esdevingui el teu salvavides a qualsevol hora del dia. El Tarannà és un d’aquests miracles que apareixen, de sobte, a la teva existència. Un flotador furtiu enmig d’un naufragi. Un somni de local on aixecar el cul de la cadira és drama, i tornar, necessitat.
Decorat amb simplicitat i exquisidesa, aquest espai es deixa estimar per una combinació de fusta, totxana i rajola blanca, reforçada per un color verd Wimbledon que ja és marca de fàbrica. Els claustrofòbics disposen d’una terrasseta on resulta orgàstic matar les hores en companyia d’un còmic i tabac.
A l’interior, molta calma, música suau, taules de fusta comunitàries, cadires vintage d’estil escandinau i un finestral diví que obren quan fa bo, i on el visitant més indecís pot asseure’s amb mig cos dins i mig cos fora del local, com al Federal Café de Parlament.
El Tarannà és un lloc especial. La llum és magnífica a mitja tarda, s’hi està de conya. Quan cau la nit, no hi ha res com demanar una de les moltes cerveses que ofereix la carta i acompanyar-la d’un entrepà ecològic de pollastre amb alvocat, el meu favorit. Esmorzar, vermut, dinar, berenar –dolços brutals–, sopar, mam de qualitat... El local combina polivalència, modernitat, qualitat i senzillesa, i cuida com Déu mana la clientela –hi abunda la gent cool– a través d’un servei molt atent i ràpid. És impossible no deixar-se seduir per aquest oasi, pel menjar, per la seva atmosfera relaxant. L’idil·li està servit un cop més a Sant Antoni. Estic enamorat.