L’espectacle on hi hagué el Tickets (que va ser el tret de sortida de l'establiment del Paral·lel com a zona calenta de l'alta gastronomia Michelin a Barcelona) es manté en una forma excel·lent amb el renaixement del singular establiment com a Teatro Kitchen & Bar. Teatro manté la gestió de la família Iglesias, i al capdavant hi ha el xef l'Oliver Peña com a estrella de la funció.
Peña és un bullinià de pro –la seva anterior feina va ser com a xef executiu d'Enigma, i ha passat per 41 º o Hacienda Benazuza– i dirigeix un equip d'una trentena de persones, que funcionen amb la precisió d'un rellotge i l'espectacularitat d'una òpera rock. Ara bé, la seva cuina no és foc d'encenalls, sinó una exhibició de tècnica i creativitat on es percep un creixement orgànic i ganes foragitar la pressió i cotilles de l'alta cuina a còpia de gaudir. Com explica Peña, "a Enigma si un plat no era un 12 no el feia. I això era una frustració contínua".
Aquí, diu, inventa plats que potser no són "un deu de sortida, però tenen marge per seguir millorant". Ara bé, quan tastes meravelles com el flautí de vedella les notes sobren: una barreta de pa buida, coberta per un filet de vedella, on l'afegitó de greix de vaca fa la sensació de menjar una mitjana a la brasa en un snack (i una maionesa de mostassa, cogombret i cap de vedella també fa el fet).
La cuina de Peña és creativa però alhora entenedora i confortable, fàcil de menjar, "per gaudir de l'alta gastronomia sense protocols rígids". Aquí hi trobareu tapa freda i calenta, entrepans d'alta volada o molts plats es mengen amb les mans, i que cuinats amb maneres d'avantguarda remeten a la cuina de la mama més que no pas a la descontextualització. Un exemple immillorable són les sardines arrebossades amb salsa tàrtara i pernil ibèric, que et transporten directes a la millor hora de berenar de la teva vida. O una ensaladilla de bou de mar on la recepta familiar del romesco passeja per Tailàndia.