Si et diuen tapes a l’Hospitalet, et ve al cap l’arcàdia sevillana de chocos brutalment bons i flamenquines com una porra de sereno. Si et diuen tapes al Born, aixecades de camisa en format tataki i la serialització de la croqueta. Tòpics. Per això m’alegro tant que el This & That Co., que van obrir el 2015, hagi consolidat una esplèndida tercera via per a la ració. És a l’Hospi nou –davant de la Fira–, i habita en un univers paral·lel als bars de Collblanc i per sort també a l’ensarronada esteticista.
En Juan Pablo Carrizo (cuina) i la Mónica Artero (sala) no et venen cap moto: a l’entrada hi diu 'Bar de Tapas' i això fan. I s’agraeix molt que Carrizo, un cuiner argentí que ha passat per l’avantguarda d’aquí, no faci metàfores amb els noms dels plats sinó simples descripcions: crestes de remolatxa amb pomes, pistatxos, cremós de parmesà i vinagreta de gerds. Tastat: una amanida convertida en crestes delicioses, ben equilibrades de sabor cítric i la delicadesa del festuc, lligat amb parmesà cremós.
Ho fan maco, i saborós. I sembla senzill, però no ho és gens: del meu primer cop al This & That tinc clavat l’umami d’una amanida de cors de tomàquet, la part àcida que es tira, amb daus de tonyina. Vam començar amb un 'trompe l’oeil' molt corrent: el xurro-patata brava, però excel·lent en aquest cas per la consistència greixosa del fals tubercle, i la delicadesa d’un allioli de la casa excel·lent (ho diu un que detesta l’allioli, 'gastromal' català!).
És un lloc de tapes pensades per sucar-hi pa: bé sigui en plats que redimeixen la saturació de carpaccios –que bo el de bacallà fumat amb maionesa d’all negre!– o amb bombes de cuina tradicional, com un caneló de cua de bou amb beixamel trufada i mascarpone, amb la dolçor del formatge posant a ratlla la potència penetrant de la tòfona i un guisat que es desfà a la boca. De fet, el talent de Carrizo passa per la petita i decisiva volta de rosca a plats per on el paladar ha trescat sovint. I el mateix amb les postres: un pastís de xocolata negra amb escuma –més aviat una crema– d’alfàbrega afegeix la porció justa de frescor a la xocolata pelada.
La terrassa també és una tercera via deliciosa: taules en un empelt de gespa artificial, en una avinguda lateral que esquiva el núvol de calor, les botzines i els exèrcits de carn de gamba i samarretes imperi. Volem més Hospitalet així a Barcelona: sobretot si fa un menú amb peix fresc a 13,50 euros!