Este local està cerrado El bon gust és fonamental per a l’èxit d’un restaurant. És obvi, però s’ha de repetir: n’hi ha tants que no en tenen... No és el cas del Toto, que deu el seu èxit a detalls de bon gust, a un bon servei i a una cuina molt interessant, que podria definir-se com a mediterrània d’inspiració italiana, basada en l’estacionalitat dels productes. La Ronit Stern, la seva propietària, i el Giacomo, el xef de la Toscana, ho tenen molt clar. Ni sofisticació, ni tradicions extremes, sinó bona cuina.
Això és fàcil de plantejar, però ha d’haver-hi passió i professionalitat per obtenir els resultats de les ben vestides taules d’aquest restaurant, tan original en el seu disseny com còmode és per al comensal i molt satisfactori per als paladars exigents. Comencem sorpresos amb uns cigrons fregits, d’aperitiu, després d’una benvinguda amb trossets de pizzeta molt bons. La carta de tardor “és molt prometedora”, ens confia la Ronit, però actualment hi ha dos plats destacats: els nyoquis fregits amb prosciutto di San Daniele i romaní i els nyoquis de moniato amb bolets del bosc i un toc de tòfona, excepcionals. També és una troballa la bruschetta, no pas feta amb pa sinó amb halloumi (formatge de Xipre de llet de cabra i ovella) a la planxa amb chutney de figues i prosciutto.
Aquestes exquisideses poden trobar-se al menú diari del migdia o a l’ampli menú degustació, en què destaca un tàrtar de filet amb nyàmera o l’excel·lent cebiche de llobarro salvatge amb blat de moro fresc, toc de calamarsets i xili. Si el pa és molt ponderat i d’acord amb l’alt nivell de la cuina, les postres no es queden enrere. La Ronit els dóna molta importància i és d’agrair.
S’emporten la palma el pastís Tatin de poma amb gelat de vainilla, la Pavlova de fruita de temporada i xantillí i un pastís de xocolata Valrhona que es fon a la boca, amb crema fresca. Un veritable festival a l’Eixample barceloní.