Volia gaudir d’un restaurant vietnamita i vaig escollir l’Un Capítol de Vietnam. Hi ha cua, i la primera impressió és la d’un restaurant de barri, cosa que m’agrada prou. El problema de les cartes d’aquests restaurants asiàtics és que són molt extenses i necessitaries un pla quinquennal tipus soviètic per tastar-ho tot. Amb un sol àpat, sempre et quedes amb la sensació de no haver escollit la millor de les receptes.
Vista l’oferta, em decanto pel menú especial del dia, que no sé per què és especial, ja que el menú normal també és poc especial. De primer, demano 'nems'. Uns són fregits, omplerts de carn i amb una fulla d’enciam i menta per embolicar; els altres són frescos, farcits de gambes, fideus, menta i vegetals. De segon demano un 'xá xíu', llom de porc rostit amb maceració vietnamita, acompanyat d’una salsa de cacauet i sèsam. És prou bo, però em fa reflexionar. Aquí s’ha de venir en grup i omplir la taula de plats per picar. Així un pot gaudir transversalment d’una cuina extensa i per a tota mena de paladars. Les postres en aquests restaurants són un drama.