Hi ha hàbits, costums, tendències que, afortunadament, mai no passen de moda. Una d'elles és, en aquesta Barcelona a vegades poc identificable, regalar-se un esmorzar o un berenar en una de les granges històriques de la ciutat. És la pàtria del Cacaolat i la seva xocolata – sobretot el suís!– no tenen competidors: la xocolata ben espessa, i la nata muntada al punt exacte. I penseu que tot i el nodrit turisme asiàtic –japonesos extasiats davant d’un plat de crema i melindros– els dissabtes per la tarda o qualsevol dia de bon matí la clientela és local.
L'encant del local, els cambrers de tota la vida i el pintoresc quadre que conforma la clientela fan que el cafè també prengui un regust nostàlgic i evocador. Especialitats, apart del suís: iogurts de producció pròpia, crema catalana, xurros, pastes i pastissos. Els làctics aquí són incomparables, perquè pasteuritzen la seva pròpia llet, que els arriba de Cardedeu.