Un altre restaurant xinès de pedra picada: el Xino Mandarino –ens encanta el nom!– és el restaurant d'una família de Qingtian que el va obrir el 2019. Ja fa temps que els restaurants xinesos de dracs daurats van quedar perduts en el temps –però déu-n'hi-do, dels que corren encara– i el Xino Mandarino manté la gràcia de l'acudit autorreferencial: té un bon disseny i una ambientació de llum baixa que a la nit el fa d'allò més romàntic (però també permet que apreciïs els seus murals al·lusius a la revolució cultural: una mescla de modern i kitsch de fanalet d'allò més encertada).
La carta és llarga i fiable: hi apareixen plats del receptari familiar de Qingtian i també de la immensa gastronomia del gegant asiàtic. A part de plats que tots coneixem, com el pollastre a la 'kungpao' –ben bo, per cert– aquí s'estilen els invents i les fusions divertides amb prou sentit, com uns nachos de wan ton amb guacamole i gambes. Els preus són ajustats si tenim en compte la qualitat, i les racions són ideals per compartir.